Quan el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, pronunciava el passat 30 de novembre, davant d’una catedral de Sant Llorenç plena a vessar per viure la seva ordenació episcopal, que “ha arribat l’hora dels laics”, en el rostre d’una de les persones que l’escoltaven es dibuixaven uns ulls de satisfacció que no s’han esborrat des d’aleshores. Són els de la biòloga, filòsofa i docent Mercè Lajara (Barcelona, 1961), delegada d’Evangelització i Apostolat Seglar d’aquest bisbat des de l’estiu de 2023 i una dona que, des del Prat de Llobregat, on resideix, té la missió de coordinar “una xarxa de laics i laiques que vol anar creixent mentre es porta la fe a tots els racons haguts i per haver”, comenta, esperonada per l'”èxit” que va tenir la primera assemblea laical organitzada en aquest territori diocesà el passat dissabte 21 de juny.
Tant en el discurs que va pronunciar en aquella primera homilia Gómez com en el que va llegir en aquesta celebració laical —organitzada per una comissió de cinc persones, entre les quals es trobava Lajara, i amb l’acompanyament del bisbe Gómez—, la sensació obtinguda per ella era la de “testimoniar una nova etapa” en què “sense l’impuls del bisbe no seríem del tot conscients que ara els laics i les laiques hem de remar més fort”.
Sobre Gómez, qui per a Lajara “demostra que ha arribat a Sant Feliu de Llobregat per fer avenços molt positius”, la delegada també observa que “va tornar a encertar-la dirigint-se als capellans de la diòcesi reconeixent que els laics i les laiques hi som per treballar al seu costat i revitalitzar les parròquies”. “Em va semblar idoni que el bisbe digués tot allò que la majoria de fidels portem al cap i al cor“, constata.
La delegada, conscient que “l’Església avançarà si hi ha corresponsabilitat ben acceptada i ben dirigida”, arriba a la conclusió, en aquest punt de la seva anàlisi al voltant dels dos anys que ha estat pilotant un teixit laical “jove però amb ganes de madurar cada dia”, que “ser laic o laica significa ser una persona amb el deure de viure a prop de la realitat d’altres persones i concedir un regal essencial i creïble com pot ser el de viure la fe cristiana”. “Això es manifesta a través d’una actitud, d’una manera de ser, d’un comportament”, afegeix, “en ambients tan diversos com una llar, un lloc de feina o una reunió de veïns”.
Afirmant que “la revolució laical existeix i pot ser una realitat en qualsevol diòcesi on es proposi”, Mercè Lajara té el convenciment que “les relacions saludables entre laics i laiques permetran, amb formació, conversió i originalitat, crear realitats més vives i més engrescadores”. Per a ella, això pot acabar sent determinant en un escenari “que ja es comença a despertar, des de Roma i des de molts altres indrets”, i que, segons la pratenca, en aquest territori diocesà es percep a través de grups de treball conformats per fidels de totes les edats, implicats i amb ulls de satisfacció després de cada avenç. Com els de Lajara.
