Abolir la guerra, malgrat que pot semblar un procés llarg i complex, és possible si totes les parts implicades s’hi comprometen. N’està convençut Martí Olivella (Barcelona, 1955), qui acaba de publicar Abolir la guerra! (Montaber, 2025), una obra que planteja estratègies per a prevenir els conflictes armats i aconseguir que mai surtin a compte per a un eventual agressor.
“La defensa civil noviolenta s’organitza en temps de pau, perquè quan la guerra esclata ja és massa tard”, adverteix l’activista català a Flama des del Moll de la Fusta de Barcelona, on aquest diumenge una vintena de vaixells de la Global Sumud Flotilla han salpat cap a Gaza amb l’objectiu d’obrir un corredor humanitari per fer arribar l’ajuda a una població exhausta després de 23 mesos patint un setge militar implacable per part de l’exèrcit israelià.
Qualsevol homicidi civil està castigat amb la presó, però els assassinats massius que cometen els estats en les guerres sovint queden impunes. Com s’explica això?
Es tracta d’una anomalia. Un civil no pot matar sense ser castigat, però un general sí. La llei de la guerra se salta totes les altres normes, i mentre es fa, la pena de mort ni tan sols ha de passar per un jutge, així com tampoc la tortura i l’esclavatge. Totes les reivindicacions per abolir comportaments legals que en altres moments de la història es consideren normals, en el cas de la guerra hi ha barra lliure i tot queda autoritzat en nom d’un bé superior com pot ser la defensa de la pàtria davant determinades amenaces.
Creu que es pot abolir la guerra, de la mateixa manera que en molts països s’ha aconseguit abolir la pena de mort durant les darreres dècades?
Si no ens ho plantegem, segur que no ho aconseguirem. Quan l’escriptor i activista polític Victor Hugo va proposar abolir la pena de mort fa 176 anys, semblava una cosa impossible i, no obstant això, com vostè apunta, s’ha aconseguit en molts països. Si les guerres servissin per aconseguir la pau, amb tantes que n’hi ha hagut, ja viuríem en harmonia. És una ficció absoluta creure que la guerra portarà normalitat als pobles, però hi estem tan acostumats que ni tan sols prenem perspectiva per adonar-nos de com ens enganyen.
Exposa en el seu llibre que cal que els estats mantinguin el dret i el deure de defensar-se d’una invasió o injustícia, però fent-ho amb intel·ligència, eficàcia i ètica. Tot el contrari del que fan habitualment molts líders actuals.
Estem en mans de gent amb comportaments psicopàtics, com ho van ser Hitler, Stalin i tants altres tirans al llarg de la història. Ens semblava que havent-hi drets, institucions i tribunals internacionals no tornarien a produir-se catàstrofes com la primera i la Segona Guerra Mundial, i malauradament, no ha estat així. Hi ha una crisi econòmica que atia una hiperacumulació per part d’alguns, la gent entra en crisi en la seva vida normal i aleshores la guerra és la sortida de les masses pensant que s’activarà l’economia o s’aconseguiran uns territoris o que invertir en armament tindrà un efecte dinamitzador de l’economia. El producte interior brut (PIB) es calcula independentment de si es construeix o es destrueix: fabricar armes, destruir les cases i les carreteres per després reconstruir-les i, fins i tot, portar més morts a les funeràries, tot això fa créixer el PIB. És un gran absurd.
La societat és del tot conscient del problema que representen les guerres?
El nivell de consciència actualment és el que és. Però a diferència de fa 100 anys, ara estem molt millor des del punt de vista de l’accés a l’educació i al coneixement, per tant, hauria de ser més difícil manipular les grans masses, com es feia en el passat. Com pot ser que tornem a caure, des de la passivitat, en la complicitat i la justificació de creure que les guerres serviran per a alguna cosa?
Al llibre presenta informacions i propostes encaminades a la creació d’unes forces d’autodefensa noviolenta. Com explica la noviolència a la gent poc familiaritzada amb el terme?
La noviolència té moltes facetes. En un dels meus llibres dic que “serem noviolents o no serem”. És a dir, que o som capaços de superar la violència o desapareixerem. Vivim en l’era atòmica, fa 70 anys que temptem la sort i el diable, qualsevol dia podem desaparèixer tots per un sabotatge o per la decisió d’un governant psicòpata. No ens queda cap altra alternativa que renunciar a la violència i apostar per formes intel·ligents de resoldre els conflictes.
Què aporta la Global Sumud Flotilla a la causa palestina tenint en compte que possiblement la iniciativa serà ofegada per l’exèrcit israelià abans d’arribar a bon port?
En primer lloc, la Flotilla canalitza les energies d’una part de la població que se sent impotent per la complicitat de la comunitat internacional davant les barbaritats que comet l’exèrcit israelià sobre Gaza des de fa gairebé dos anys. En segon lloc, la iniciativa vol pressionar els governs perquè facin la seva feina i dissuadeixin aquesta ofensiva militar, que per això paguem impostos: no financem exèrcits perquè no actuïn quan veritablement ho han de fer. I, en tercer lloc, la Flotilla és una guspira d’esperança que diu a la població de Gaza que no està sola i que els pobles resisteixen amb ella.
Creu que manquen ponts entre els moviments propalestins i la part de la societat israeliana que rebutja l’opressió que exerceix el seu govern contra el poble palestí?
Hi ha moviments de pau formats pels dos pobles. A Catalunya tenim Junts, l’associació catalana de jueus i palestins, que comparteixen una visió similar de la situació a Israel i Palestina i treballen plegats, des de la igualtat i el respecte mutu. A Israel hi ha associacions semblants que protegeixen els palestins dels colons violents i de l’exèrcit israelià a Cisjordània. Durant els darrers temps ha crescut també el nombre de reservistes que es neguen a incorporar-se al servei militar per combatre a Gaza. Passa com amb la guerra del Vietnam: un excés de militarisme fa que la mateixa població es plantegi quin sentit té una campanya militar que a hores d’ara només serveix per mantenir en el poder un primer ministre que està pendent de ser jutjat per corrupció.
Guerres actuals, com la de Terra Santa o Ucraïna, perquè continuen després de tants anys d’enfrontaments?
Perquè hi ha conflictes que venen de lluny i en comptes de confiar en la diplomàcia, la negociació i l’acord, s’estreny amb amenaces subtils i tornem a la guerra una vegada i una altra. Uns justifiquen la violència perquè creuen que aquella terra és la terra promesa i Déu els beneeix per exterminar els filisteus que encara hi viuen, com fa 4.000 anys, i altres perquè, se senten amenaçats per una expansió d’Europa de l’OTAN. Sempre que amenaces o ataques, amb armes o econòmicament, el més fort sempre veu el que es defensa com un terrorista. Però un s’ha de preguntar d’on prové l’agressió.
