En una societat secularitzada en què les esglésies estan cada cop més buides i les vocacions sacerdotals i religioses són escasses, l’Església està cridada a aportar “una proposta autèntica que entusiasmi”. Així ho va assegurar l’abat de Montserrat, Manel Gasch, aquest passat dijous 5 de juny en la trobada Foros de La Vanguardia, celebrada a l’auditori ONCE de Barcelona.
“En aquest món de la intel·ligència artificial i tan tecnològic, de certa deshumanització, l’Església ha de presentar la proposta cristiana com a nínxol de sentit, com un lloc en què la societat es retrobi amb ella mateixa”, va dir Gasch durant el col·loqui, moderat pel periodista Ramon Rovira i amb la participació també del director adjunt de La Vanguardia, Enric Juliana, i el cap d’informatius de RAC1, Joan Maria Morros.
Tres dies abans de complir-se un mes de l’arribada al papat de Robert Francis Prevost com a Lleó XIV, l’abat de Montserrat va afirmar que si bé el nou papa americà no té el mateix carisma que Francesc, el seu predecessor, sí que té un to que li permetrà encaixar millor amb les diferents sensibilitats dins l’Església, algunes més reformistes i altres més partidàries de la tradició. “Té el perfil perfecte per ser papa”, va sentenciar.
Durant el col·loqui, Gasch va ser preguntat també per altres aspectes controvertits, com ara els casos de pederàstia registrats en el si de l’Església i, en particular, a l’Abadia de Montserrat. En aquest punt, va assenyalar que la situació s’ha viscut amb “molt de dolor” en el monestir, però que es va “reaccionar aviat” intentant “empatitzar amb les víctimes”. “Sempre hem deixat la porta oberta a les víctimes que han volgut explicar el que ha ocorregut”, va remarcar Gasch, destacant els protocols que s’ha posat en marxa des de l’abadia durant els darrers anys per evitar que aquesta mena de situacions tornin a produir-se.
Un altre aspecte que es va tractar durant la trobada va ser la influència de Montserrat en el camp polític del país. En aquest punt, el monjo va dir que, si bé abans de l’arribada de la democràcia el paper del monestir va ser molt actiu en aquest terreny, en el moment actual ha de centrar-se bàsicament en “l’acompanyament” i en “estar bé amb tothom”. L’abat de Montserrat va considerar superades les diferències que es poguessin haver produït en el si de l’episcopat català durant els anys àlgids del procés independentista.
Pel que fa a la situació de la dona en l’Església, el religiós benedictí va valorar positivament el primer nomenament d’una dona, Simona Brambilla, com a prefecta del Dicasteri per a la vida Religiosa i Societats de Vida Apostòlica, i l’autonomia plena assolida pel món monàstic femení. Pel que fa al sacerdoci femení, va considerar que es tracta d’una qüestió “complicada” que, ara per ara, suposaria una amenaça per a la unitat de l’Església. “Permetre l’ordenació de dones provocaria un cisma, una ruptura absoluta amb l’Església oriental”, va reblar.
Entre el públic assistent a l’acte, que va tenir lloc en plena celebració del Mil·lenari de Montserrat, va haver-hi Javier Godó, comte de Godó i president editor de La Vanguardia, Carles Godó, conseller delegat del grup, i una àmplia representació d’empreses, fundacions de caràcter social i cultural i entitats del tercer sector com Fundació La Caixa, Càritas, Comunitat de Sant Egidi o Creu Roja.
