Que el nou papa hauria de ser una veu profètica per la pau mundial, com ho va ser Francesc, era una cosa que tenia clara el religiós agustinià Luis Marín de Sant Martín, sotssecretari de la Secretaria General del Sínode, abans de l’inici del conclave per a triar el successor del pontífex argentí. Del que no podia estar tan segur era que el bisbe de Roma que pocs dies després es presentaria al món com a Lleó XIV parlant de pau i de construir ponts seria algú molt proper a ell dins l’Orde de Sant Agustí.
“Per a nosaltres, l’ara papa Lleó XIV és sobretot Roberto, Roberto Prevost”, apunta Marín, amb les emocions encara a flor de pell, des de la residència de la comunitat agustiniana de Roma, situada a pocs metres de la plaça que el passat 8 de maig es va omplir de fidels per a donar una afectuosa benvinguda al primer papa nord-americà de la història de l’Església catòlica.
“Vam rebre la notícia amb una enorme alegria”, explica Marín. Encara que el cardenal Prevost estava en les “travesses”, quan els agustins van escoltar el seu nom pronunciat pel cardenal protodiaca, “Robertum Franciscum”, es van abraçar i van saltar de goig. Va ser, diu, “una emoció tremenda”. “Jo, al mateix temps, vaig sentir un enorme agraïment a l’Esperit i a tots quants han estat llit, instrument seu. Va ser un moment de profunda eclesialitat i d’una palpable experiència espiritual. Impressionant”.
A l’hora de parlar de com ha estat fins ara la seva relació amb el nou papa, Marín assegura que es tracta d’un “germà” amb qui ha conviscut molt de temps i forma part de la seva vida. De fet, Robert Prevost va ser prior general dels agustins i va dirigir l’orde durant dotze anys. “Va ser ell qui em va cridar a Roma el 2008 i hem conviscut en la mateixa comunitat durant cinc anys”, recorda.
Com a bisbe de la diòcesi peruana de Chiclayo, Prevost va convidar Marín diverses vegades per a trobades de formació del clergat. I en la seva darrera etapa com a prefecte del Dicasteri per als bisbes, s’unia cada dia a la comunitat agustiniana per a resar laudes, concelebrar l’eucaristia i dinar. “Després hem col·laborat en grups de treball sinodals i en la mateixa Assemblea del Sínode. Però, sobretot, és un germà”, detalla l’agustinià madrileny.
Preguntat per quines creu que seran les prioritats del pontificat de Lleó XIV, Marín assegura que estan perfectament esbossades en el primer discurs de salutació, pronunciat al balcó central de la Basílica, que li va semblar “preciós”. “Aquí estan les línies principals: centralitat de Crist, comunió, diàleg, lluita per la pau i la justícia, missió, sinodalitat, oració. Serà un pontificat sòlid i molt dinàmic”, sentencia.
Per a Marín, Robert Prevost és “un home de Déu” i algú “amb una vida espiritual molt rica”. A més, assenyala que és de caràcter “tranquil i reflexiu”, algú “senzill, pròxim i molt decidit”. També subratlla la seva “gran capacitat d’escolta, de lideratge, de treball en equip i de gestió”. “Roberto cuida la vida comunitària i la fraternitat. El preocupen les qüestions socials i està dotat d’un gran esperit missioner. A més, és atent coneixedor de la nostra època. Serà un gran papa”, remata.
