El papa Lleó XIV va renovar aquest dijous 17 de juliol la seva crida a un “alto el foc immediat” a Gaza, poques hores després de l’atac perpetrat per l’exèrcit d’Israel sobre la parròquia llatina de la Sagrada Família, que va provocar tres morts i diversos ferits greus, segons diverses agències.
En un telegrama signat pel Secretari d’Estat, el cardenal Pietro Parolin, el pontífex va mostrar la seva “profunda esperança” de “diàleg, reconciliació i pau” en la regió. Adreçant-se directament al rector de la parròquia, Gabriel Romanelli, que va resultar ferit lleu, Lleó XIV es va mostrar “profundament entristit” per l’agressió a aquest temple que, des de l’inici del conflicte, ha acollit més de 500 persones desplaçades.
Després de confiar les ànimes dels difunts “a l’amorosa misericòrdia de Déu Totpoderós, el papa va expressar la seva “proximitat espiritual” a tota la comunitat parroquial i les seves oracions “pel consol dels qui estan de dol i per la guarició de les persones ferides”.
L’atac va tenir lloc a primeres hores del matí del dijous i, a més del devastador impacte humà, va provocar “greus danys” en les instal·lacions de l’església, segons va denunciat el Patriarcat Llatí de Jerusalem a través d’un comunicat en què va condemnar els fets.
“Els bombardejos van destruir gran parts del complex i les persones amb necessitats especials es van veure obligades a evacuar la zona, algunes de les quals no van poder rebre els respiradors dels quals depenen per sobreviure, cosa que va suposar una amenaça directa per a les seves vides”, va lamentar el patriarcat.
Condemna internacional
El bombardeig a l’església, que Israel assegura estar investigant, va ser condemnat per líders polítics i religiosos d’arreu del món. Donald Trum, president dels Estats Units va mostrar el seu desacord amb l’atac al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va dir en roda de premsa que “el president va trucar al primer ministre Netanyahu aquest matí per parlar sobre l’atac a l’església a Gaza”, i el cap del Govern israelià li va assegurar que l’atac va ser degut a “un error“.
El Govern d’Espanya també es va sumar a la condemna per l’agressió al recinte parroquial. Ho va fer a través d’un comunicat del Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació. “Exigim el respecte dels llocs especialment protegits pel dret internacional humanitari, i instem al cessament immediat de les hostilitats i dels atacs indiscriminats a la població civil”, van remarcar, reiterant la “urgència d’assolir un alto el foc que permeti l’alliberament dels ostatges i l’entrada d’ajuda humanitària” a la Franja.
Una altra de les primeres dirigents que va reaccionar va ser la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que va remarcar que “els atacs que Israel comet des de fa mesos contra la població civil són inacceptables”.
Per la seva banda, el canceller francès Jean-Noël Barrot va condemnar “l’inadmissible” bombardeig israelià aquest dijous de l’única Església catòlica de la Franja de Gaza, que es troba “sota la protecció històrica de França”.
En la mateixa línia que el papa es va expressar el líder dels catòlics d’Anglaterra i Gal·les, el cardenal Vincent Nichols, arquebisbe de Westminster que va instar a un alto el foc immediat i va condemnar l’atac a l’única església d’aquesta confessió que hi ha a Gaza i a més era refugi per a desplaçats palestins.
“Condemno aquest terrible atac contra l’església de la Sagrada Família a Gaza, prego pels morts i els ferits, i em solidaritzo amb el pare Gabriel Romanelli i les persones que es refugien al recinte, tant cristians com musulmans”, va declarar el Nichols.
L’Argentina va expressar la seva preocupació per l’atac israelià i va remarcar la ciutadania del rector de la parròquia, Romanelli. A través d’un escrit, la cancelleria va explicar que Javier Milei va transmetre “la seva preocupació a les autoritats de l’Estat d’Israel”, confiant que s’oferirà l’assistència necessària al pare Romanelli, així com als membres de la comunitat afectada”.
