El papa Prevost assegura que la sinodalitat és un antídot contra la polarització en el món i en l’Església. Ho fa en el portal nord-americà Crux en la primera part de l’entrevista d’Elise Ann Allen, la primera que concedeix el pontífex des que va ser elegit el passat 8 de maig. En la conversa, Lleó XIV defensa el diàleg, la construcció de ponts i la necessitat de recuperar els valors humans i comunitaris com a base per avançar plegats.
El papa Lleó XIV defineix la sinodalitat com “una actitud, una obertura, una disposició a entendre”. Explica que dins de l’Església això implica que “cada membre té una veu i un paper a jugar a través de la pregària, la reflexió… a través d’un procés”. Defensa que és una manera de viure com a Església “basada en el diàleg i el respecte mutu”, i que cada persona, sigui laica, sacerdot, bisbe, missioner o membre d’una família, té una vocació pròpia a aportar.
El pontífex remarca que alguns clergues veuen la sinodalitat com una amenaça a la seva autoritat, però adverteix: “Potser tenen la idea d’autoritat una mica desenfocada, equivocada”. Insisteix que no es tracta de substituir la jerarquia institucional, sinó de posar el focus en “el nosaltres”, en “ser comunitat i cercar la comunió com a Església”.
Lleó XIV afirma que la sinodalitat pot ser “un antídot contra la polarització” que viu el món actual. Argumenta: “Si escoltem l’Evangeli, i si el reflexionem junts, i si caminem junts escoltant-nos els uns als altres, intentant descobrir què ens diu Déu avui, hi ha molt a guanyar”. Considera que aquest esperit de caminar plegats pot ensenyar molt a la societat actual.
El papa recorda la seva experiència pastoral a Amèrica Llatina, especialment al Perú, i sosté que allà ja es vivia la sinodalitat abans que es parlés formalment d’ella en sínodes recents. Diu que “algunes esglésies de Llatinoamèrica han contribuït molt a l’Església universal” i confia que “si continuem construint sobre l’experiència d’aquests darrers anys, hi ha molta esperança”.
Una geopolítica de pau
Parlant sobre la geopolítica, Lleó XIV distingeix entre “alçar la veu per la pau” i “actuar com a mediador”. Considera que el Vaticà pot fer la primera tasca, però que el segon paper és “molt menys realista ara mateix”. Reconeix que s’han ofert diverses vegades a acollir trobades entre Ucraïna i Rússia, però és conscient de les implicacions i dificultats.
El pontífex aclareix sobre la guerra entre Ucraïna i Rússia: “Algunes coses que he dit s’han interpretat d’una banda o d’una altra, i està bé, però el realista ara mateix no és fer de mediador sinó animar molts actors a pressionar perquè els que estan en guerra diguin: prou”. I, insisteix que “la pau és l’única resposta” i que no es pot perdre l’esperança.
En relació amb el seu paper com a papa, admet que “hi ha una gran corba d’aprenentatge”. Destaca que la part pastoral li és familiar, però que la dimensió de líder mundial és nova: “És molt públic, la gent sap les converses i trobades amb caps d’Estat… És tot nou per a mi en el sentit pràctic”. Tot i així, assegura que es veu “molt desafiat, però no aclaparat”.
Afirma que la seva missió principal és “confirmar els altres en la seva fe” i que això només és possible “per la gràcia de Déu”. Diu que l’Esperit Sant és l’única explicació de com ha arribat a ser elegit: “Per la meva fe, pel que he viscut, per la meva comprensió de Jesucrist i de l’Evangeli, vaig dir sí: sóc aquí”.
Interpel·lat sobre la construcció de ponts, explica que “la manera principal de construir ponts és a través del diàleg”.
Sobre la polarització, indica que cal reflexionar sobre les seves causes, que són múltiples, i cita la pandèmia del 2020 i “la pèrdua del sentit més elevat de què tracta la vida humana” com a factors. També denuncia “l’escletxa cada cop més gran entre els sous de la classe treballadora i els ingressos dels més rics”, i alerta: “Si l’únic que té valor és això, estem en un gran problema”.
