“Desarmeu les paraules, perquè l’educació no avança amb la polèmica, sinó amb la mansuetud que escolta. Alceu la mirada (…): sapigueu preguntar-vos on aneu i per què. Custodieu el cor: la relació és anterior a l’opinió, la persona anterior al programa. No malgasteu el temps i les oportunitats”. L’educació, al costat de la unitat i a la sinodalitat, seran 3 dels eixos d’aquest pontificat. Aquest dimarts, quan fa 50 anys de la declaració del Concili Vaticà II Gravissimum educationis, el papa Lleó XIV ha llançat una nova carta, el títol de la qual suposa tota una declaració d’intencions, en ple Jubileu dels Educadors Catòlics: Dibuixar nous mapes d’esperança.
Aquest és el repte que Prevost vol per als formadors i escoles catòliques de cara als desafiaments plantejats per la societat de la informació, en temps d’intel·ligència artificial, amb “ràpids canvis i incerteses” i on a vegades s’oblida, com apunta el pontífex, que “l’educació constitueix la trama mateixa de l’evangelització”.
“Allí on les comunitats educatives es deixen guiar per la paraula de Crist, no es retiren, sinó que es rellancen; no aixequen murs, sinó que construeixen ponts. Reaccionen amb creativitat, obrint noves possibilitats per a la transmissió del coneixement i del sentit a l’escola, en la universitat, en la formació professional i civil, en la pastoral escolar i juvenil, i en la recerca, ja que l’Evangeli no envelleix, sinó que fa ‘noves totes les coses’”, insisteix Lleó XIV a l’inici del text, d’11 punts, en els quals subratlla com “cada generació és responsable de l’Evangeli i del descobriment del seu poder seminal i multiplicador”.
Després d’assumir que “vivim en un entorn educatiu complex, fragmentat i digitalitzat”, el papa reivindica les “constel·lacions educatives” que al llarg de la història han sorgit vinculades a l’Evangeli, i que han estat “capaces de llegir els temps, de custodiar la unitat entre fe i raó, entre pensament i vida, entre coneixement i justícia”. “Han estat, en la tempesta, una àncora de salvació; i en la bonança, una vela desplegada. Un far en la nit per a guiar la navegació”, afegeix el pontífex, assenyalant a escoles, universitats, associacions i moviments vinculats a institucions laicals o religiosos.
Respondre a nous reptes
En el món d’avui, és “urgent” respondre a nous reptes. “Davant els molts milions d’infants en el món que encara no tenen accés a l’escolarització primària, com no actuar? Davant les dramàtiques situacions d’emergència educativa provocades per les guerres, les migracions, les desigualtats i les diverses formes de pobresa, com no sentir la urgència de renovar el nostre compromís?”, es pregunta.
En la carta, el papa reivindica l’herència de l’educació catòlica com a “història de l’Esperit en acció”, al mateix temps que recorda que “els carismes educatius no són fórmules rígides: són respostes originals a les necessitats de cada època”. Així, repassa l’exemple dels Pares del desert, de Sant Agustí, el monacat o les primeres universitats, fins a arribar a l’espiritualitat ignasiana, els escolapis, Champagnat o Don Bosco. També reivindica el llegat de “dones valentes, com Vicenta Maria López i Vicunya, Francesca Cabrini, Josefina Bakhita, Maria Montessori, Katharine Drexel o Elizabeth Ann Seton, han obert camins per a les nenes, els migrants, els últims”, recalca.
Això és perquè, assegura León XIV, “l’educació cristiana és una tasca coral: ningú educa tot sol”, reivindicant el “nosaltres” de la comunitat educativa, el fonament de la qual “continua sent el mateix: la persona, imatge de Déu, capaç de veritat i relació”, assenyala el papa, confirmant la declaració de John Henry Newman com a copatró de la missió educativa de l’Església al costat de sant Tomàs d’Aquino.
Un acte d’esperança
“Educar és un acte d’esperança i una passió que es renova perquè manifesta la promesa que veiem en el futur de la humanitat”, sosté Prevost, qui afegeix que educar, també, “és una tasca d’amor que es transmet de generació en generació”.
En el text, el papa valora la Gravissimum educationis, que “reafirma el dret de cada persona a l’educació, assenyala la família com la primera escola d’humanitat” i insisteix que “la comunitat eclesial està cridada a donar suport a entorns que integrin la fe i la cultura, respectin la dignitat de tothom i dialoguin amb la societat”. Una formació que “abasta a tota la persona: espiritual, intel·lectual, afectiva, social, corporal” i ha d’evitar un “enfocament purament mercantilista”.
En aquest punt, el papa alerta del risc d’“alçar la bandera de la possessió de la veritat”, perquè “l’educació catòlica té la funció de reconstruir la confiança en un món marcat pels conflictes i les pors, recordant que som fills i no orfes: d’aquesta consciència neix la fraternitat”. I, sempre, posant a la persona en el centre.
Així, subratlla Prevsot, “l’escola catòlica no és simplement una institució, sinó un entorn viu en el qual la visió cristiana impregna cada disciplina i cada interacció”, i convida als educadors a “una responsabilitat que va més enllà del contracte de treball: el seu testimoniatge val tant com la seva lliçó”. També, a col·laborar amb les famílies, que “continuen sent el primer lloc educatiu”. Com a tal, han de tenir el suport de l’Estat per a desenvolupar els seus drets, afegeix el pontífex.
Una educació que no s’oblidi dels pobres
I, també, una educació que no s’oblidi dels pobres. Prevost ho deixa clar: “Oblidar la nostra humanitat comuna ha generat fractures i violència; i quan la terra sofreix, els pobres sofreixen més. L’educació catòlica no pot callar: ha d’unir la justícia social i la justícia ambiental, promoure la sobrietat i els estils de vida sostenibles, formar consciències capaces de triar no sols el convenient, sinó el just. Cada petit gest —evitar el desaprofitament, triar amb responsabilitat, defensar el bé comú— és alfabetització cultural i moral”. Amb Francesc, Lleó XIV demana “una educació que involucri la ment, el cor i les mans”, per a una “educació per a la pau desarmada i desarmant” que “ensenya a deposar les armes de la paraula agressiva i de la mirada que jutja, per a aprendre el llenguatge de la misericòrdia i de la justícia reconciliada”.
Mirant cap al futur, el papa posa el focus en l’entorn digital, i demana “creativitat pastoral” per a assegurar que “les tecnologies serveixen a la persona, no la substitueixen”. Lleó XIV adverteix de la “tecnofòbia”, perquè “la nostra actitud cap a la tecnologia mai pot ser hostil”, però sí que insta el “discerniment” en els plans educatius. Perquè “cap algorisme podrà substituir el que fa humana l’educació: la poesia, la ironia, l’amor, l’art, la imaginació, l’alegria del descobriment i fins i tot l’educació en l’error com a oportunitat de creixement”. “El decisiu no és la tecnologia, sinó l’ús que en fem”.
Com a guia de camí, el papa beneeix el “Pacte Educatiu Global”, una “herència profètica que ens ha confiat el papa Francesc” i demana “a totes les realitats educatives que inaugurin una etapa que parli al cor de les noves generacions, recomponent coneixement i sentit, competència i responsabilitat, fe i vida”. “Desarmeu les paraules, alceu la mirada, custodieu el cor”, conclou Prevost.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
