“Si Déu és el Pare de l’amor i de la misericòrdia, que sempre roman amb els braços oberts per a acollir-nos, per què Jesús diu que la porta de la salvació és estreta?”. La reflexió d’aquest diumenge de Lleó XIV, des de la finestra del Palau Apostòlic, fa pensar sobre la realitat de la salvació. Qui se salven? Com? Per què?
Durant el res de l’Àngelus, Prevost va apuntar que “el Senyor no vol desanimar-nos”. “Les seves paraules, més aviat, serveixen per a rebutjar la presumpció d’aquells que se senten segurs de la seva salvació, d’aquells que practiquen la religió i, per això, es confien”, va aclarir.
I és que, “en realitat, ells no han comprès que no és suficient complir actes religiosos si aquests no transformen el cor”. “El Senyor no vol un culte separat de la vida ni accepta sacrificis i oracions que no ens condueixen a viure l’amor als germans i a practicar la justícia”, va recordar, assenyalant com el mateix Jesús s’aparta d’ells.
“És bella la provocació que ens porta avui l’Evangeli”, va traçar el pontífex. “Mentre a vegades ens succeeix que jutgem a qui està allunyat de la fe, Jesús posa en crisi ‘la seguretat dels creients‘. Ell, en efecte, ens diu que no és suficient professar la fe amb els llavis, menjar i beure amb Ell celebrant l’Eucaristia o conèixer bé els ensenyaments cristians”, va ressaltar.
“La nostra fe és autèntica quan abraça tota la nostra vida, quan és un criteri en les decisions que prenem, quan ens fa dones i homes que es comprometen amb el bé i són capaços d’arriscar-se per amor tal com va fer Jesús”, va insistir el Papa, incidint que Jesús “no ha triat el camí fàcil de l’èxit o del poder, sinó que, amb la condició de salvar-nos, ens ha estimat fins a travessar la ‘porta estreta’ de la creu”. Així, “Ell és la mesura de la nostra fe, Ell és la porta que hem de creuar per a ser salvats, vivint el seu mateix amor i sent constructors de justícia i de pau amb la nostra vida”.
“A vegades —va admetre—, això significa prendre decisions complicades i impopulars, lluitar contra el propi egoisme i prodigar-se pels altres, perseverar en el bé allà on semblen prevaler les lògiques del mal, i així successivament. Però, superant aquest llindar, descobrirem que la vida s’obre de bat a bat davant nosaltres com un món nou, i, des d’aquest moment, entrarem en l’ampli cor de Déu i en l’alegria de la festa eterna que Ell ha preparat per a nosaltres”, va concloure el Papa, demanant “valentia” per a travessar “la porta estreta de l’Evangeli”.
En les salutacions posteriors, Prevost va mostrar la seva proximitat a la població de Moçambic: “Els demano que no oblidin a aquests germans nostres”, i va expressar la seva esperança perquè “els esforços de les autoritats del país” puguin restaurar la seguretat.
“Avui ens unim als nostres germans ucraïnesos, que amb la iniciativa espiritual Oració Mundial per Ucraïna demanen al Senyor que concedeixi la pau al seu turmentat país”, va apuntar.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
