“Germans i germanes, voldria que aquest fos nostre primer gran desig: una Església unida, signe d’unitat i comunió, que es converteixi en ferment per a un món reconciliat”. Aquest va ser el clam, davant una riuada de fidels, de Lleó XIV en la missa d’inici del seu pontificat. Una crida a la unitat en un món, i en una Església, que a vegades amenacen ruïna, com asseverava Francesc, el sant d’Assís, i Francesc, l’antecessor de Prevost, també va recordar en la seva primera homilia, fa ara dotze anys. També, el poble va respondre amb una sonora ovació en evocar a Bergoglio.
“Junts, com un sol poble, tots com a germans, caminem cap a Déu i estimem-nos els uns als altres”, va assenyalar el nou papa, que en aquesta ocasió no va parlar tant de pau com d’unitat en la seva homilia. Una unitat basada en la fe, però també en la solidaritat amb els més desfavorits, sense lloc per al proselitisme i amb una crida al diàleg interreligiós. “Construïm una Església fundada en l’amor de Déu i signe d’unitat, una Església missionera, que obre els braços al món, que anuncia la Paraula, que es deixa qüestionar per la història, i que es converteix en ferment de concòrdia per a la humanitat”, va demanar.
Des de primera hora del matí, més de dues-centes mil ànimes, segons fonts de la Gendarmeria, s’amuntegaven en la plaça de Sant Pere i voltants, per a participar en la missa d’inici de pontificat de Robert Francis Prevost. Una celebració que va arrencar abans, amb la presència del mateix papa davant els fidels, pujat per primera vegada en papamòbil, i circulant per les artèries de la Via della Conziliacione i Sant Pere per a saludar de prop al sant poble de Déu. Ho va fer des de casa seva, el palau del Sant Ofici, des d’on esperava aparcat, des de les vuit del matí, el cotxe blanc descapotable que va usar. En alguna ocasió, es va detenir per a besar i beneir a algun nen, envoltat de crits i banderes de mig món.
La d’avui va ser una cerimònia solemne, amb tota l’ostentació d’aquesta mena d’actes, i la presència de representants de més de 150 països. No hi va estar Donald Trump, però sí el seu segon, JD. Vance, l’últim mandatari mundial que es va trobar amb Francesc. Sí que hi va acudir la presidenta del Perú, Dina Boularte, i els presidents d’Israel i Ucraïna. La delegació espanyola, amb l’absència de Pedro Sánchez, va estar presidida pels reis Felip i Letizia. També va haver-hi una nodrida presència ecumènica, amb quatre dones: la presidenta del Consell Metodista, la secretària general de la Federació Luterana Mundial, una líder mennonita i la representant de les Esglésies reformades.
Res davant Sant Pere i lliurament de l’anell del pescador
Abans de trobar-se de nou amb els fidels en la plaça, Prevost va descendir, juntament amb els patriarques de les Esglésies Orientals, entre ells, Bertomeu, al Sepulcre de Sant Pere, per a resar. Després, al costat dels cardenals concelebrants, Prevost va processionar al costat del pal·li pastoral i l’anell del pescador, signes del seu pontificat. Després de la proclamació de l’Evangeli, i l’homilia, el papa Lleó va rebre el pal·li per part del cardenal Mamberti, i l’anell de mans del cardenal Tagle, al costat de dotze membres del poble de Déu, que li van rendir ‘obediència’: tres cardenals, un bisbe, un sacerdot, un diaca, dos religiosos, un matrimoni i dos joves. Al costat de l’altar, la Verge del Bon Consell de Genazzano.
En la seva homilia, Prevost va voler tornar a recordar la “tristesa en els nostres cors” després de la mort del papa Francesc, i el camí que va portar als cardenals al conclave, al costat de l’Esperit, per a “harmonitzar els diferents instruments musicals, fent vibrar les cordes del nostre cor en una única melodia”.
Amb temor i trepidació”
“Vaig ser triat sense tenir cap mèrit i, amb temor i trepidació, vinc a vostès com un germà que vol fer-se serf de la seva fe i de la seva alegria, caminant amb vostès pel camí de l’amor de Déu, que ens vol a tots units en una única família”, va subratllar León XIV, deixant clares dues actituds: “amor i unitat“, com es llegeix en l’Evangeli de la pesca miraculosa, on Jesús “‘pesca’ a la humanitat per a salvar-la de les aigües de la mar i dels homes” i després convida els deixebles a ser “pescadors d’homes”.
Com pot Pedro dur a terme aquesta tasca?, es va preguntar Prevost. “Havent experimentat en la seva vida l’amor infinit i incondicional de Déu, fins i tot en l’hora del fracàs i la negació”, va recalcar. Així, a Pere “se li confia la tasca d’“estimar encara més” i de donar la seva vida pel ramat”. L’amor, i no el proselitisme, va deixar clar el nou papa: “No es tracta mai d’atrapar als altres amb el sotmetiment, amb la propaganda religiosa o amb els mitjans del poder, sinó que es tracta sempre i solament d’estimar com ho va fer Jesús”.
I fer-ho des de la unitat. “Germans i germanes, voldria que aquest fos nostre primer gran desig: una Església unida, signe d’unitat i comunió, que es converteixi en ferment per a un món reconciliat”, va clamar Lleó XIV. “En el nostre temps, veiem encara massa discòrdia, massa ferides causades per l’odi, la violència, els prejudicis, la por al diferent, per un paradigma econòmic que explota els recursos de la terra i margina als més pobres”, va lamentar.
“I nosaltres volem ser, dins d’aquesta massa, un petit llevat d’unitat, de comunió i de fraternitat. Nosaltres volem dir-li al món, amb humilitat i alegria: mirin el Crist! Acostin-s’hi! Acullin la seva Paraula que il·lumina i consola! Escoltin la seva proposta d’amor per a formar la seva única família: en l’únic Crist som un”, va insistir. “Aquesta és la via que hem de recórrer junts, units entre nosaltres, però també amb les Esglésies cristianes germanes, amb els qui transiten altres camins religiosos, amb aquells que conreen la inquietud de la cerca de Déu, amb totes les dones i els homes de bona voluntat, per a construir un món nou on regni la pau”.
“Germanes, germans, aquesta és l’hora de l’amor!”
“Aquest és l’esperit missioner que ha d’animar-nos, sense tancar-nos en el nostre petit grup ni sentir-nos superiors al món; estem cridats a oferir l’amor de Déu a tots, perquè es faci aquesta unitat que no anul·la les diferències, sinó que valora la història personal de cadascun i la cultura social i religiosa de cada poble”, va afegir Prevost, instant els fidels que “aquesta és l’hora de l’amor!”.
“La caritat de Déu, que ens fa germans entre nosaltres, és el cor de l’Evangeli”, va afegir, citant a Lleó XIII i el seu Rerum novarum per a recordar que cal construir “una Església fundada en l’amor de Déu i signe d’unitat, una Església missionera, que obre els braços al món, que anuncia la Paraula, que es deixa qüestionar per la història, i que es converteix en ferment de concòrdia per a la humanitat”. “Junts, com un sol poble, tots com a germans, caminem cap a Déu i estimem-nos els uns als altres”, va finalitzar.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
