Lleó XIV ha subratllat aquest dimecres 12 de novembre que “la fraternitat és un dels grans reptes per a la humanitat contemporània”. Ho ha fet en el marc de l’audiència general, en la qual ha explicat que la fraternitat no és un fet immediat, ni garantit, però tampoc és “un somni impossible, ni un desig d’uns pocs il·lusos”.
Durant la catequesi, Lleó XIV ha recordat que la fraternitat allunya les persones de “l’egoisme, de la prepotència, de la polarització” i les acosta a la vocació original, a l’amor i a l’esperança que es renoven cada dia”. La reflexió del pontífex ha tingut lloc dins del marc del cicle “Jesucrist, la nostra esperança”, que observa quins són els reptes del món actual i com la Resurrecció de Crist pot inspirar fraternitat.
El papa també ha destacat que “la nostra humanitat es viu millor quan estem i vivint junts, quan som capaços d’experimentar vincles autèntics, no formals, amb les persones que tenim al costat”. També, ha advertit que l’aïllament genera soledat i narcisisme, i acaba per veure en l’altre només un objecte que ha de servir o ser-te útil. En canvi, tots som germans amb qui s’ha de compartir.
La fraternitat no és “immediata ni automàtica, ja que els conflictes, les guerres i els sentiments d’odi semblen mostrar el contrari”, ha dit Lleó XIV. Per aconseguir la fraternitat, ha convidat l’audiència a cercar la força en Crist.
Significat de la paraula germà
El bisbe de Roma també ha reflexionat sobre què significa la paraula “germà”. Prové d’una arrel antiga que vol dir preocupar-se, cuidar i donar suport a l’altre. El nom va més enllà del lligam sanguini: “Els desacords i les fractures poden existir fins i tot entre familiars, no només entre desconeguts”. I ha recuperat l’exemple de Sant Francesc d’Assís, que s’adreçava a tothom com a “germà”. Aquesta idea també va ser recuperada pel papa Francesc, que de fet queda reflectida al mateix títol de l’encíclica Fratelli Tutti (germans tots).
Segons el pontífex, la fraternitat és un tret fonamental del cristianisme, que es basa en el manament de Jesús: “Gràcies a Ell, que ens va estimar i es va entregar per nosaltres, podem estimar-nos i donar la vida pels altres, com a fills de l’únic Pare i veritables germans en Jesucrist”.
També ha parlat sobre els deixebles, que “esdevenen germans, després de tant temps de vida en comú, no només quan viuen el dolor de la mort de Jesús, sinó, sobretot, que el reconeixen com el Ressuscitat, reben el do de l’Esperit i es converteixen en testimonis”.
El papa ha acabat l’audiència general, recordant la crida de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat“. Aquesta fraternitat “ens allibera de les lògiques negatives dels egoismes, de les divisions, de les prepotències, i ens retorna a la nostra vocació original, en nom d’un amor i d’una esperança que es renoven cada dia, el ressuscitat ens ha indicat el camí a recórrer al seu costat, per sentir, per ser fratelli tutti [germans tots]”.
