El papa Lleó XIV va resar aquest diumenge 31 d’agost perquè l’Església sigui sempre “una escola d’humilitat” on se segueixi l’exemple de Jesús, així com “una casa on tots siguin benvinguts”, i on es deixin de costat les rivalitats”, com va expressar des de la finestra del Palau Apostòlic, abans del res de l’Àngelus.
Davant l’assistència de milers de pelegrins reunits a la plaça de Sant Pere del Vaticà, el pontífex va iniciar la seva reflexió amb un passatge de l’Evangeli de Sant Lluc, en el qual Jesús és convidat a esmorzar per un dels principals fariseus del seu temps. “Estar junts a la taula, especialment en els dies de descans i de festa, és un signe de pau i comunió en totes les cultures”, va assenyalar. Així és com Prevost va abordar la importància de la “cultura de la trobada“, expressió central del pontificat de Francesc, el seu predecessor.
“Rebre convidats —va explicar— amplia l’espai del cor, i ser convidat requereix la humilitat d’entrar en el món aliè. Una cultura de la trobada es nodreix d’aquests gestos que uneixen a les persones”.
Lleó XIV va admetre que aquesta trobada “no sempre és fàcil” i requereix “una implicació mútua”, i va destacar la importància de deixar que Jesús parli a cada persona. “És molt important veure’ns a través dels seus ulls: repensar com sovint reduïm la vida a una competència; com canviem la nostra identitat per a guanyar reconeixement; com ens comparem inútilment amb els altres. Detenir-nos a reflexionar, deixar-nos commoure per una Paraula que qüestiona les prioritats que ens ocupen, és una experiència alliberadora”, va dir.
La humilitat és llibertat
El Papa també va parlar de la importància de la humilitat, entesa com “la llibertat d’un mateix“. Segons ell, “neix quan el Regne de Déu i la seva justícia desperten veritablement el nostre interès i podem permetre’ns mirar lluny: no a la punta dels peus, sinó lluny”. De fet, per a Lleó XIV, “els qui s’exalten a si mateixos generalment semblen no haver trobat res més interessant que ells mateixos i, en el fons, són molt insegurs”.
“Els qui comprenen com de valuosos són als ulls de Déu”, va dir el pontífex, “els qui se senten profundament fills de Déu, tenen majors raons per a enaltir-se i una dignitat que brilla a través d’ells. És el primer, és el primer, sense esforç ni estratègies, cada vegada que aprenem a servir, en lloc de servir-nos a nosaltres mateixos”.
Finalment, abans de resar l’Àngelus dominical, el Papa va demanar a tots “resar perquè l’Església sigui sempre una escola d’humilitat per a tots, una casa on tots siguin benvinguts, un lloc on es deixin de costat les rivalitats i on Jesús encara ens parli i ens ensenyi a imitar la seva mateixa humilitat i llibertat“, invocant a Maria, “Mare d’aquesta casa”.
No cedir a la indiferència
Després del res de l’Àngelus, el Papa es voler aturar en els dolors d’un món sacsejat pels conflictes, una violència que també afecta els nens i als qui busquen esperança i futur. En aquest sentit, es va referir a Ucraïna, recordant que “allà es continua sembrant mort i destrucció“, i va convidar a “no cedir a la indiferència”, sinó a acostar-s’hi “a través de l’oració i de gestos caritatius”.
A més, el Papa va recordar la celebració, aquest dilluns 1 de setembre, de la Jornada Mundial d’Oració per a la Cura de la Creació. “Fa deu anys —va afirmar— el papa Francesc, en sintonia amb el patriarca ecumènic Bartolomeu I, va instituir per a l’Església catòlica aquest dia. És més important i urgent que mai i enguany té com a tema ‘Llavors de pau i esperança’”.
