El papa Lleó XIV ha subratllat aquest dimecres 29 d’octubre al Vaticà la incompatibilitat entre l’Evangeli, el Magisteri de l’Església i l’antisemitisme. “Tots els meus predecessors han condemnat l’antisemitisme amb paraules clares. I així també jo confirmo que l’Església no tolera l’antisemitisme i el combat, pel mateix Evangeli”, ha dit el pontífex en la catequesi de l’audiència general, celebrada a la plaça de Sant Pere.
Precedida d’un passeig en papamòbil durant el qual Lleó XIV ha saludat infants, matrimonis i multitud de fidels, l’audiència ha estat dedicada al diàleg interreligiós amb motiu de la celebració del 60 aniversari de la declaració Nostra Aetate, aprovada pel Concili Vaticà II el 28 d’octubre de 1965 i que va redefinir les relacions entre l’Església catòlica i les religions no cristianes, en particular el judaisme.
Com a companys de viatge
El papa ha mencionat la conversa entre Jesús i la Samaritana, nascut de la set de Déu i superant les barreres de la cultura, el gènere i la religió, com un moment que capta el nucli del diàleg interreligiós. En aquest sentit, ha recordat que el document conciliar “va obrir un nou horitzó de trobada, respecte i hospitalitat espiritual” i va mirar els seguidors d’altres religions d’un mode enriquidor.
“Com a companys de viatge en el camí de la veritat; per a honrar les diferències afirmant la nostra comuna humanitat; i per a discernir, en tota cerca religiosa sincera, un reflex de l’únic Misteri diví que abasta tota la creació”, ha dit Lleó XIV.
L’Església deplora l’odi, la persecució i l’antisemitisme
Amb aquest document, ha continuat explicant el pontífex, el papa Joan XXIII pretenia restablir la relació original amb el món jueu, donant forma, “per primera vegada en la història de l’Església”, al tractat doctrinal sobre les arrels jueves del cristianisme i que des del punt de vista bíblic i teològic representava “un punt de no retorn”. Un reconeixement, doncs, del vincle entre “el poble del Nou Testament” i “el llinatge d’Abraham”.
“L’Església —ha apuntat el papa—, conscient de l’herència que té en comú amb els jueus, i impulsada no per motius polítics sinó per la caritat religiosa evangèlica, deplora els odis, les persecucions i totes les manifestacions d’antisemitisme dirigides contra els jueus en tot temps i per qualsevol”.
Una amistat sòlida
“Avui —ha afegit— podem mirar amb gratitud tot el que s’ha aconseguit en el diàleg judeo-catòlic en aquestes sis dècades. Això es deu no només a l’esforç humà, sinó a l’assistència del nostre Déu que, segons la convicció cristiana, està en si mateix diàleg”.
El papa americà ha remarcat que “durant aquest període també hi ha hagut malentesos, dificultats i conflictes, però aquests mai han impedit la continuació del diàleg”. “Fins i tot avui, no hem de permetre que les circumstàncies polítiques i les injustícies d’alguns ens distreguin de l’amistat, sobretot tenint en compte el molt que hem aconseguit fins ara”, ha sentenciat.
Arrelats en l’amor
Lleó XIV ha recordat que l’esperit de Nostra Aetate continua il·luminant el camí de l’Església, reconeixent que totes les religions poden reflectir “un llamp d’aquesta veritat que il·lumina a tots els homes“, buscant respostes als misteris de la vida portant el diàleg també al pla espiritual. D’aquí sorgeix la invitació a “comprometre’s” reconeixent tot el que hi ha de bo, veritable i sant en les diferents tradicions, especialment en el món d’avui “on, a causa de la mobilitat humana, les nostres diversitats i pertinences espirituals estan cridades a trobar-se i conviure fraternalment”.
“Nostra Aetate recorda que el veritable diàleg té les seves arrels en l’amor, únic fonament de la pau, la justícia i la reconciliació, al mateix temps que rebutja fermament tota forma de discriminació o persecució, afirmant la igual dignitat de tot ésser humà”, ha advertit.
Actuar junts contra el fanatisme religiós
La implicació de la qual parla el papa es converteix, segons les seves instruccions, en el fet d’actuar junts en un món que “necessita la nostra unitat, la nostra amistat i la nostra col·laboració“. Lleó XIV assenyala els àmbits en els quals podem treballar junts per a alleujar el sofriment humà i cuidar, per exemple, de la casa comuna i més enllà.
“Les nostres respectives tradicions ensenyen la veritat, la compassió, la reconciliació, la justícia i la pau. Hem de reafirmar el servei a la humanitat, en tot moment. Junts, hem d’estar vigilants contra l’abús del nom de Déu, de la religió i del mateix diàleg, i contra els perills que plantegen el fonamentalisme religiós i l’extremisme”.
Entre les qüestions que cal abordar està també la de la intel·ligència artificial, que “si es concep com una alternativa a l’humà, pot soscavar greument la seva dignitat infinita i neutralitzar les seves responsabilitats fonamentals”. “Les nostres tradicions —ha dit el pontífex— tenen una immensa contribució per aportar a la humanització de la tecnologia i inspirar així la seva regulació, per a protegir els drets humans fonamentals”.
Esperança en el món de demà
Per al papa, les religions ensenyen que “la pau comença en el cor humà” i, per tant, poden aportar una important contribució per a fer possible “un món nou”. “Hem de restaurar l’esperança en les nostres vides personals, en les nostres famílies, en els nostres barris, en les nostres escoles, en els nostres pobles, en els nostres països i en el nostre món”.
El pontífex ha assegurat que Nostra Aetate va portar esperança al món posterior a la Segona Guerra Mundial. “Avui estem cridats a refundar aquesta esperança en el nostre món devastat per la guerra i en el nostre entorn natural degradat. Treballem junts, perquè si estem units tot és possible. Procurem que res ens divideixi”, ha afirmat.
Lleó XIV ha culminat el missatge insistint en el fet que l’amistat i la cooperació seran els elements que faran que les generacions futures puguin continuar el diàleg. “I ara, aturem-nos un moment en oració silenciosa: l’oració té el poder de transformar les nostres actituds, els nostres pensaments, les nostres paraules i les nostres accions”, ha finalitzat.
