La Càtedra de Pensament Cristià va celebrar la seva vint-i-dosena edició el passat 10 de maig reunint experts en salut mental, filosofia i gestió hospitalària al Seminari Diocesà de La Seu d’Urgell per reflexionar sobre el tema “El deure d’hospitalitat”. Organitzada per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, la jornada va ser presidida per l’arquebisbe Joan-Enric Vives i el bisbe coadjutor Josep-Lluís Serrano.
“L’hospitalitat és un gest social, però és molt més: és un acte d’amor”, va remarcar l’arquebisbe, tot destacant el valor cristià d’acollir com una “actitud fonamental, arrelada des del Gènesi fins a Jesucrist”, que “acull a tothom”. Vives va enllaçar el concepte d’hospitalitat amb el projecte en curs del nou Centre de Salut Mental del Pirineu, gestionat per les Germanes Hospitalàries de Sant Benet Menni, que tindrà la seva seu a l’ala de Sant Lluís del Seminari. En aquest aspecte, va ressaltar que “el carisma hospitalari ha estat fecund a la història de l’Església” i va animar els presents a viure’l com una forma de transformació social i personal. També va manifestar la seva esperança i alegria pel nou Papa, Lleó XIV, glossant la seva figura i el seu tarannà obert i proper.
Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona, va obrir la jornada amb una ponència sobre el que anomena el Síndrome d’Ulisses, un conjunt de símptomes greus associats a les condicions extremes que viuen molts migrants. “No és una depressió, és un dol recurrent, és un patiment derivat de la separació familiar i amics, de la terra, de l’estatus socials, del grup de pertinença, del fet d’allunyar-se de la cultura, de la llengua”. Aquests set dols tenen com a conseqüència “la por, la soledat, la incertesa i la manca de drets i oportunitats”, va explicar. Segons ell, l’hospitalitat pot ser un primer pas per guarir aquest dolor, perquè implica reconèixer l’altre com a persona.
Des d’una perspectiva institucional, Joan Orrit, director gerent de la Fundació Hospitalàries Sant Boi, va destacar el valor de posar la persona al centre. “Acollir no és només obrir la porta, és un concepte molt ampli que integra dimensions fonamentals, entendre l’altre en la seva globalitat”, va dir. Va posar com a exemple la tasca de la Fundació amb persones en situació de vulnerabilitat, on l’hospitalitat s’expressa a través de l’atenció integral: sanitària, cultural, física, emocional i espiritual. Orrit va afirmar que “el repte de la salut mental avui no es pot abordar sense una mirada hospitalària, s’ha d’humanitzar l’atenció a la salut mental, com a ciutadans de ple dret i lliures de qualsevol estigma”.
Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià, va articular la reflexió filosòfica i teològica sobre l’hospitalitat, distingint entre l’amfitrió i l’hoste. “L’hospitalitat eixampla la ment, quan a casa acollim a algú que ve d’una altra cultura, d’una altra religió, deixes la ment esquifida, tribal i endogàmica, i pots observar l’amplitud el món”, va afirmar. El filòsof i teòleg català va recordar que acollir l’altre és una manera de créixer i eixamplar el jo, “si ens tanquem i només acollim els que són com nosaltres ens empetitim, com el cap d’una agulla”. L’acollida beneficia tant a qui acull com a qui és acollit. Per Torralba, la Càtedra té el deure d’obrir espais de pensament que connectin amb els grans dilemes del nostre temps.
La crisi d’hospitalitat
Tots tres ponents van coincidir a assenyalar que la societat actual es troba davant una crisi d’hospitalitat. Tant per la gestió de la migració com pel tracte a les persones amb trastorns de salut mental, es fa evident que “el sistema prioritza la por i la seguretat abans que l’acollida i la cura”, va dir Achotegui. En aquest sentit, la jornada va ser també una crida a replantejar polítiques públiques, però sobretot, actituds personals i comunitàries.
L’auditori va valorar la jornada com una oportunitat per repensar l’hospitalitat no només com una obligació moral, sinó com una font de benestar mutu. Com va afirmar Orrit, “quan acollim, també ens transformem nosaltres”. La reflexió compartida va connectar disciplines diverses per mostrar que l’hospitalitat no és un tema exclusivament religiós, sinó un repte urgent i transversal.
Amb aquesta edició, la Càtedra de Pensament Cristià consolida el seu paper com a espai de diàleg entre fe, cultura i compromís social. En paraules de Torralba, “necessitem repensar els fonaments d’una convivència més humana“. I l’hospitalitat n’és un pilar essencial.
