“En un món on sovint regna la ingratitud i l’afany de poder, on a vegades sembla prevaler la lògica del malbaratament, estan cridats a ser testimonis de la gratitud i la generositat de Crist, del goig i l’alegria, de la tendresa i la misericòrdia del seu Cor. A practicar l’estil d’acolliment i proximitat, del servei generós i desinteressat, permetent que l’Esperit Sant ‘ungeixi’ la seva humanitat fins i tot abans de l’ordenació“.
Al voltant de 4.000 seminaristes arribats de tots els racons del planeta van escoltar aquest dimarts al matí, en la basílica de Sant Pere, amb motiu del seu Jubileu, els “deures” que els posava, sempre amb accent amorós, però no exempt d’exigència, el papa Lleó XIV als futurs sacerdots, a qui va exhortar també a “evitar la superficialitat”. “Cal ser valents, no tinguin por”, va improvisar en donar les gràcies als joves que van respondre afirmativament a la seva crida a la vocació al sacerdoci.
“Quina és la vostra tasca?”, els va preguntar. “És mai anar a allò segur, mai conformar-se, mai ser mers receptors passius, sinó apassionar-se per la vida sacerdotal, vivint el present i mirant al futur amb un cor profètic”, els va respondre tot seguit Robert Prevost.
“El seminari, sigui el que sigui la seva concepció, ha de ser una escola d’afectes. Avui, de manera particular, en un context social i cultural marcat pel conflicte i el narcisisme, necessitem aprendre a estimar i a fer-ho com Jesús“, va demanar també Lleó XIV als joves seminaristes, en una meditació que va estar plena de mencions a Francesc i a la ratio sacerdotalis adoptada per exprés desig seu durant el seu pontificat.
En aquest sentit, Lleó XIV va subratllar la necessitat que, “des del Seminari, cal centrar-se molt en la maduració humana, rebutjant tota disfressa i hipocresia. Amb la mirada posada en Jesús, hem d’aprendre a donar nom i veu també a la tristesa, la por, l’angoixa, la indignació, portant tot a la relació amb Déu. Les crisis, les limitacions i les fragilitats no han d’ocultar-se; són, més aviat, ocasions de gràcia i d’experiència pasqual”.
I per a conèixer-se, el papa Prevost els va convidar a aprendre “a conèixer el seu cor” amb què “seran cada vegada més autèntics i no necessitaran posar-se màscares“; per això, els va recomanar un “camí privilegiat” que “és l’oració”, atès que “en una època en la qual estem hiperconnectats, es fa cada vegada més difícil experimentar el silenci i la solitud”.
Igualment, el papa agustí els va convidar a “invocar amb freqüència a l’Esperit Sant”, així com buscar la presència de Déu “també escoltant les veus de la naturalesa i l’art, la poesia, la literatura i la música, així com les ciències humanes”.
També els va demanar “escoltar amb ment i cor oberts les veus de la cultura, com els recents desafiaments de la intel·ligència artificial i els de les xarxes socials” i, “sobretot, com Jesús, sàpiguen sentir el crit, sovint silenciós, dels petits, els pobres i els oprimits, i de molts, especialment els joves, que busquen un sentit a les seves vides. Si cuiden el seu cor, amb moments diaris de silenci, meditació i oració, podran aprendre l’art del discerniment“.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
