“Em consola saber que no estic sol i que comparteixo la responsabilitat del meu ministeri universal juntament amb vostès”. Així va arrencar Lleó XIV la seva trobada amb la Secretaria d’Estat del Vaticà, un dels òrgans amb els quals més està cridat a col·laborar el nou papa.
A l’espera de la substitució del cardenal Parolin (algunes fonts assenyalen que el seu successor serà el cardenal filipí Luis Antonio Tagle, trencant amb la norma no escrita que afirma que papa o secretari d’Estat han de ser italians), Prevost va traçar dos camins: “encarnació i catolicitat”, necessaris per a un treball en equip en la Terza Loggia, on cada vegada més, com va recordar, són laics i dones. Un camí a seguir. Amb un avís a navegants: “Que aquest lloc no sigui contaminat per les ambicions i antagonismes”.
En el seu discurs, Prevost va agrair “la contínua col·laboració que m’està oferint mentre faig els primers passos del meu pontificat”, i va destacar com “ofereixen un preciós servei a la vida de l’Església ajudant-me a tirar endavant la missió que m’ha estat confiada”.
“En efecte, com afirma la Praedicate Evangelium, la Secretaria d’Estat, com a secretaria papal regida pel secretari d’Estat, ajuda de prop al Romà Pontífex en l’exercici de la seva suprema missió“, va subratllar el papap Prevost.
Després de fer un repàs a la història de la institució, que “ha anat assumint un rostre cada vegada més universal i s’ha ampliat considerablement, amb una progressió que l’ha portat a assumir noves tasques, a causa de les noves exigències tant en l’àmbit eclesial com en les relacions amb els Estats i les organitzacions internacionals”, el papa va destacar com “gairebé la meitat de vostès són laics. I les dones, laiques i religioses, són més de cinquanta”.
Això ha aconseguit que “avui la Secretaria d’Estat reflecteixi en si mateixa el rostre de l’Església“. “Es tracta d’una gran comunitat que treballa juntament amb el papa: junts compartim les interrogants, les dificultats, els desafiaments i les esperances del Poble de Déu, presents en el món sencer”, va recordar, animant-los a fer-lo seguint dues dimensions: “l’encarnació i la catolicitat”.
“Estem encarnats en el temps i en la història, perquè si Déu ha triat el camí humà i el llenguatge dels homes, també l’Església està cridada a seguir aquesta senda, de manera que l’alegria de l’Evangeli pugui aconseguir a tots i sigui transmesa a les cultures i als llenguatges actuals”, va recalcar Prevost, qui va insistir a “mantenir sempre una mirada catòlica, universal, que ens permeti valorar les diverses cultures i sensibilitats”.
“D’aquesta manera podrem ser un centre promotor, compromès en la construcció de la comunió entre l’Església de Roma i les Esglésies locals, així com amb les relacions d’amistat dins de la comunitat internacional”, va recordar. També, dins del treball de la Cúria, reformada des de temps de Sant Pau VI i ampliada per Francesc. “Mentre que l’encarnació ens porta al concret de la realitat i a temes específics i particulars, tractats pels diferents organismes de la cúria, la universalitat, recordant el misteri de la unitat multiforme de l’Església, ens demana un treball de síntesi que pugui ajudar a l’acció del papa”.
“I el vincle de conjunció i de síntesi, és precisament la Secretaria d’Estat”, va afegir, assenyalant les tasques designades en Praedicate Evangelium per a Assumptes Generals, les Relacions amb els Estats, les relacions diplomàtiques i el personal de les nunciatures. “Sé que aquestes tasques són molt exigents i, algunes vegades, poden ser incompreses. Per això, voldria expressar-los la meva proximitat i, sobretot, la meva profunda gratitud”, va finalitzar Lleó XIV, citant de nou el papa Pau VI per a advertir de la contaminació d’ambicions i antagonismes. “Al contrari, siguin una veritable comunitat de fe i de caritat, «de germans i de fills del papa», que es desviuen generosament pel bé de l’Església”.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
