La basílica de la Sagrada Família de Barcelona presenciava aquest passat dissabte 10 de maig “un gran miracle“, en boca del seu rector, Josep Maria Turull, en agrupar prop de 2.200 fidels de les diverses realitats del cristianisme de Catalunya. Tots ells participaven en la primera celebració ecumènica organitzada per la Taula de Diàleg Interconfessional de Catalunya, constituïda el passat novembre i presidida pel bisbe de Solsona, Francesc Conesa, un dels primers que accedien al temple de Gaudí rodejat de ministres d'”esglésies amigues“, com admetia el prelat.
“Cada mes de gener ens veiem les cares per celebrar plegats la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians —ressaltava la pastora de l’Església Evangèlica de Catalunya, Marta López, des de l’interior de la Sagrada Família—, però enguany, coincidint amb el 1.700 aniversari del Concili de Nicea, el primer concili ecumènic de la història de l’Església, calia fer un pas més per demostrar que, des de la unitat, podem fer moltes coses junts”.
Asseguts en un cercle de cadires al presbiteri i orientats cap a una nau plena a vessar de fidels catòlics, protestants i ortodoxos, Francesc Conesa i Marta López eren dues de les cares ministerials que hi representaven sensibilitats tan diverses a Catalunya com l’Església Copta, amb Abuna Rewis; l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Romania, amb Stefan Sander i Constantin Toader; l’Església Apostòlica Armènia, amb Ghevond Saghatelyan, així com altres realitats eclesials com l’Església Carismàtica Episcopal, Agape, l’Església Espanyola Reformada Episcopal, o el Patriarcat Ecumènic Sacra Metròpolis Ortodoxa d’Espanya i Portugal, amb l’arximandrita Christodoulos Aguiorita, entre moltes altres.
El nou instrument de diàleg que representa aquesta Taula Interconfessional feia, així, les seves primeres passes en un acte que comptava “tant amb membres d’ella com altres que encara no s’hi han afegit”, com remarcava Conesa a Flama abans de la celebració. Com López, el prelat subratllava “la importància d’expressar que, passats 1.700 anys d’aquell esdeveniment que va canviar la història del cristianisme, som aquí, en ple segle XXI, per continuar creient junts en una mateixa dimensió trinitària, tot i les diferències”.
“Però, com el trencadís amb què va treballar artísticament l’arquitecte Antoni Gaudí, venim d’uns segles en què aquestes realitats cristianes han vist trencades les seves relacions i el seu agermanament“, deia Turull a Flama, un dels representants del catolicisme damunt el presbiteri, entre els quals també hi havia els bisbes auxiliars de Barcelona, Javier Vilanova i David Abadías, així com els bisbes de Vic i de Terrassa, Romà Casanova i Salvador Cristau, respectivament, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.
En aquest sentit, la “bona tasca” desenvolupada pel Secretariat diocesà d’ecumenisme de l’Arquebisbat de Barcelona “per fer un acte tan destacat com aquest”, com el definia Sebastià Janeras, membre de la junta del Centre Ecumènic de Catalunya, evidenciava per a molts dels presents una qüestió que aquest barceloní i especialista en litúrgies orientals definia amb les seves paraules: “Aquí s’està teixint un coneixement intercristià del qual s’espera que hi hagi fruits en un futur, en una Catalunya on algunes sensibilitats cristianes no reben una consideració adequada”.
