La Universitat Internacional de Catalunya (UIC) va culminar aquest passat dimecres, una nova edició de Foros, cicle de conferències d’arquitectura celebrat enguany sota el títol “Principi, forma i conservació de l’arquitectura. El paradigma de l’arquitectura sacra”. L’espai va acollir entre el 9 d’abril i el 21 de maig ponències de destacats professionals i acadèmics per convidar a repensar l’arquitectura des dels seus fonaments, a través del prisma de l’arquitectura sacra cristiana i la seva vigència com a model universal.
Els directors d’aquesta edició de Foros han estat Josep Lluis i Ginovart, catedràtic d’intervenció al Patrimoni Arquitectònic, reconegut per la seva trajectòria acadèmica i de recerca en patrimoni, història de la construcció i anàlisi d’intervencions, especialment en l’àmbit del patrimoni sacre i militar; i Cinta Lluis i Teruel, arquitecta formada a la School of Architecture Barcelona UIC, especialitzada en patrimoni sacre i en la reflexió sobre la funcionalitat i significat de les esglésies en el context contemporani.
“El cicle ha tornat a posar la mirada en la dimensió sacra de l’arquitectura, amb un programa per fer reflexionar els estudiants sobre la capacitat d’emocionar que tenen certs espais sagrats”, comenta Josep Lluís, remcarcant un enfocament que va “més enllà de la imatge” apostant per “una arquitectura entesa com a lloc viu, amb profunditat simbòlica i espiritual”. “La gran dialèctica és si l’arquitectura és una foto o és un edifici, alguns professors d’aquesta escola diem que no és una foto: és un lloc on s’han expressat una gran quantitat de sensibilitats i emocions”, afirma. En aquest sentit, remarca que l’arquitectura sacra ofereix “experiències transformadores que cal saber transmetre als estudiants”.
El director destaca la importància de reflexionar sobre la preservació dels edificis religiosos, especialment a Europa. “La majoria de l’arquitectura de qualitat o catalogada és sacra”. Aquest tipus d’espais, diu, “han resistit guerres, terratrèmols i el pas del temps, mentre que icones de l’arquitectura moderna han estat destruïdes i reconstruïdes diverses vegades”.
Cinta Lluís explica que el cicle s’ha obert a ponents de perfils diversos, per donar un enfocament profund i transversal. “Ens interessava sortir purament de les formes geomètriques i parlar de temes que vagin més enllà d’això”, diu. La selecció dels ponents de l’edició d’enguany de Foros ha permès abordar la temàtica des de diferents disciplines com la música i l’escultura, elements estretament lligats a l’arquitectura religiosa.
La Sagrada Família i la gestió del patrimoni sacre
Foros 2025 ha tingut tres sessions: una primera d’introducció, especialment pensada per als estudiants internacionals i de diverses confessions, una segona centrada en la relació entre arquitectura, música i escultura, i una tercera dedicada a la Sagrada Família com a exemple de gestió del patrimoni sacre. El moment històric en què es troba la construcció del temple ha estat clau per incloure’l al programa. “Ser estudiants d’arquitectura quan s’està acabant de construir la Sagrada Família passarà a molt poques generacions”, afirma Cinta Lluís. L’arquitecta destaca així que Foros permet enllaçar l’actualitat arquitectònica amb els continguts acadèmics de manera “viva i immediata, trencant amb l’estructura tancada dels plans d’estudis”.
Per la seva banda, Josep Lluís remarca la complexitat i les contradiccions que envolten l’edifici de Gaudí: “La Sagrada Família era un edifici maleït, era tot l’egoisme vivent de Barcelona. Tota la modernitat deia que això no es podia fer. Però quan va venir el Papa a obrir la porta, això va ser un exemple de respecte”. Per a ell, l’obra representa la persistència, el patiment creatiu i la transcendència de l’arquitectura com a “acte espiritual i col·lectiu“.
Foros 2025 ha estat una oportunitat per reivindicar el valor de l’arquitectura sacra no només com a patrimoni a conservar, sinó com a font viva de significat i emoció. Amb les veus de Josep Lluís i Ginovart i Cinta Lluís i Teruel al capdavant, el cicle ha trencat enguany novament fronteres acadèmiques per obrir un diàleg profund entre espai, experiència i transcendència.
