El salvadoreny Carlos Leret (1955), resident a Suïssa, tornarà a Catalunya, com cada any, al novembre. És un dels dos delegats internacionals que donen suport a Antonia Salzano promovent la figura del seu fill, Carlo Acutis, i enguany tornarà a terres catalanes després de presenciar com el jove beat passa a la categoria de sant, el pròxim diumenge 7 de setembre, en un acte presidit pel papa Lleó XIV al Vaticà i posposat per la mort del papa Francesc.
“Com a Catalunya, on acostumo a promoure moltes conferències cada vegada que hi vaig”, continua, “la meva rutina és moure’m per països d’Europa i Amèrica, si bé aviat ho continuaré fent en territoris com l’asiàtic i l’africà, on portaré el que estic presentant aquest mes d’agost a Cadis”. Allà és on on ha traslladat de manera itinerant una relíquia del futur sant per ser observada i tocada per nombrosos pacients de l’Hospital de Sanlúcar de Barrameda, així com per a la seva veneració en un convent.
Leret, autor d’unes conferències que tracten sobre els miracles eucarístics recopilats per Acutis i sobre la importància de la presència de Jesús en l’eucaristia, fa poc més d’una dècada que viu “en constant moviment”, com diu, arribant a una mitjana de 200 intervencions cada any. “La mare d’Acutis, a qui vaig conèixer després que l’associació Amics de Carlo Acutis, que ella presideix, fes una acció al Salvador, va voler que fos la seva mà dreta, i així ho he procurat fer”, admet el salvadoreny, qui viu amb la seva dona i les seves filles a Basilea des que Salzano li va atorgar el que, per a ell, és una “gran responsabilitat“.
Leret serà al Vaticà durant la canonització d’Acutis, participant en un dels moments més esperats aquests últims anys “tant per l’Església catòlica com, sobretot, per tots els que manifestem una profunda estima pel futur sant millennial, mort amb 15 anys”, afegeix el missioner, qui en el passat va conèixer de prop el fet religiós establint contacte amb la congregació de les Missioneres de la Caritat al seu país d’origen.
“Hi aniré amb Salzano, el seu marit i els seus altres dos fills”, prossegueix, subratllant que aquesta gran celebració al Vaticà contindrà un detall poc habitual en la història eclesiàstica: “Serà la segona vegada que una mare veu canonitzar el seu fill”, indica, “tal com va passar amb l’elevació als altars de Maria Goretti (1890-1902), una nena que va ser assassinada per un veí i santificada, com a màrtir, el 1950”.
