“Davant de la recent sentència del Tribunal Suprem sobre les pintures murals del Monestir de Sixena conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), ens sentim empesos a manifestar el nostre rebuig”. Així és com comença el comunicat elaborat per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que considera un hipotètic trasllat d’aquestes obres d’art a l’Aragó com una acció que “castiga a qui, de manera desinteressada, va fer un servei a l’Església i premia a qui aprofita els seus dons per sembrar la discòrdia”.
Les peces, produïdes en un context en què Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó van obrir un diàleg cultural entre Occident i el món bizantí, també a través del cristianisme, van ser “salvades heroicament” de les flames el 1936, com recorda la Lliga, que posa en relleu com, posteriorment a això, va predominar un “oblit negligent” per part de les autoritats aragoneses, que es van desentendre de la seva conservació.
Però la creació del bisbat de Barbastre-Montsó el 1974 i la posterior segregació de parròquies lleidatanes van ser “l’origen” d’unes reclamacions de les obres d’art que han tingut una base “d’odi al català” i que, segons la Lliga Espiritual, han estat “contràries a l’esperit cristià i al fet de tractar-nos històricament com a germans”. “Només cal visitar les instal·lacions on volen destinar aquestes pintures per a comprovar que alimenten, de manera totalment oberta, aquest discurs d’odi i aquesta identitat agressiva”, se subratlla en el comunicat.
Precisament sobre l’incendi en aquest cenobi causat durant la Guerra Civil el 1936 aquesta institució es posiciona manifestant que “l’execució d’aquest trasllat per via judicial”, en ple segle XXI, “pot completar l‘obra de destrucció iniciada aleshores”.
Un trasllat que “contravé” les titulars originals
“Cal assenyalar que aquest trasllat contravé els actes i les manifestacions tant de les titulars originals de les pintures, les religioses de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, com de les seves successores, les religioses de la comunitat del mateix orde que les van acollir al seu convent de Valldoreix, en un bell gest en què la casa filla va aixoplugar la casa mare”, continua la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
Finalment, l’entitat exposa que “la sentència judicial emesa és una sentència d’impossible execució”, ja que “afectaria les obres irreversiblement”, i reflecteix que “l’actual propietària de les pintures té a les seves mans un instrument jurídic que resoldria el conflicte escaientment”, referint-se a “la renúncia al compliment de la sentència, amb les compensacions adequades, si calgués”.
Un exercici que, per a la Lliga, “és el mateix instrument jurídic que, en el conegut com a judici de Salomó, va utilitzar la mare autèntica per a salvar el seu fill i va permetre al savi Salmó impartir, finalment, una justícia real (1Re 3,16- 28)”. “Ara, com aleshores, el seu ús demostrarà qui estima realment aquesta obra d’art, testimoni preciós de l’Església, i s’evitarà que esdevingui un instrument de divisió i discòrdia”, conclou el comunicat.
