Amb especial habilitat, el frare caputxí Valentí Serra era capaç, aquest passat divendres a la tarda, d’acompanyar cada persona que accedia al Santuari de la Mare de Déu de Pompeia de Barcelona fins a algun dels seus bancs, aprofitant els segons de conversa de què disposava per mantenir breus intercanvis de paraula. El religiós hi presentava un nou llibre, com deia, “elaborat a partir del que he conegut com a historiador aquestes dècades sobre el meu orde”, i que, amb el títol de Quatre segles de vida caputxina (1578-1968), arribava a aquest temple neogòtic en el marc d’un moment que era, també, històric.
En la vigília de la celebració del 125è aniversari de la restauració de la província caputxina a Catalunya (1900-2025) i, també, en la dels 38 anys de l’ordenació sacerdotal d’aquest religiós nascut a Manresa el 1959, qui és una de les cares més conegudes d’un carisma que compta amb prop d’una quarantena de membres en diverses residències catalanes (entre elles, la del santuari barceloní) presentava l’obra al costat de fra Jesús Romero, ministre provincial; de José Ángel Echevarría, també caputxí i historiador, i de María de los Ángeles Pérez, catedràtica emèrita d’Història i exprofessora de Serra, si bé, com assegurava abans de l’acte, “jo podria haver sigut perfectament la seva alumna pels seus grans coneixements”.
La síntesi feta per Serra, en què es proporcionen dades, il·lustracions i quinze capítols per “mirar la història de Catalunya amb ulls caputxins“, en paraules del seu autor, també és un exercici d’obligada lectura per a les noves vocacions de l’orde, algunes de les quals acompanyaven divendres a Serra en aquesta presentació. “Els mestres de novicis em van demanar que l’elaborés perquè a ells també els servís per conèixer millor aquest orde mendicant”, detallava el religiós, qui ha estat l’impulsor d’una exposició sobre la implantació caputxina en terres catalanes i muntada en la mateixa nau del Santuari de Pompeia.
“[Valentí Serra] és un home que admirem i que ens permet saber amb més exactitud, en ple segle XXI, que és possible continuar convivint amb fraternitat mentre cadascun de nosaltres destaca per un tarannà diferent”, reflexionava, des d’un dels racons d’aquest santuari, un jove caputxí nascut (fa, casualment, 38 anys) a l’Índia, i que des de fa poc ha estat el més jove dels religiosos en aquesta província de l’orde. Dominant amb fluïdesa el català, reconeixia haver trobat una “agradable germanor” al bell mig de Barcelona: “Ens agradaria, per això, que Serra convisqués aquí, per bé que prefereixi la tranquil·litat del convent de Sarrià abans que el soroll que tenim en ple centre de la ciutat”, com afegia el caputxí.
“Del nou papa, un mendicant com nosaltres, en tenim grans expectatives”
Amb la missa d’acció de gràcies celebrada aquest dissabte 31 de maig en el santuari barceloní es posava punt final a un mes de maig iniciat —el dijous 8— amb la festa de la Mare de Déu de Pompeia, “mentre els ulls estaven posats a Roma, amb motiu de l’elecció d’un nou pontífex”, tal com relatava a Flama un altre dels religiosos presents en la presentació del nou llibre de Serra. “Lleó XIV serà, o això esperem, un papa que ens donarà una gran expectativa pel fet de ser mendicant, com ho som nosaltres, i, com Lleó XIII, tindrà una consideració especial pel franciscanisme, el nostre principal pilar de vida”, concloïa Serra.
