La crisi climàtica està provocant un impacte notable en la salut mental de la població, especialment entre els joves i les persones més conscienciades amb el medi ambient. Els períodes de temperatures extremes i episodis climàtics greus incrementen les consultes per ecoansietat, segons alerten els psicòlegs i psiquiatres del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Durant els mesos de juny i juliol, s’han registrat rècords històrics de calor a tot Catalunya, amb previsions que en un futur es podrien assolir els 50 graus. Alhora, els incendis forestals han cremat més de 4.000 hectàrees al Baix Ebre, la Segarra, la Noguera, l’Anoia i el Pallars Jussà. A més, les pluges intenses provocades per una Dana han causat danys importants, com el tancament temporal de l’hospital de Vilafranca del Penedès.
Ecoansietat davant la crisi climàtica
L’ecoansietat es defineix com l’angoixa causada pel temor a un cataclisme ambiental relacionat amb el canvi climàtic. Aquesta sensació provoca preocupació i incertesa pel futur personal i col·lectiu, i pot dificultar l’adaptació i el benestar diari.
Les persones més vulnerables a patir ecoansietat són els joves, aquells amb antecedents emocionals i els individus amb alta sensibilitat ambiental. Tot i això, els professionals adverteixen que l’angoixa climàtica pot aparèixer en perfils molt diferents i no sempre és fàcil de detectar.
Visió dels professionals de la salut mental
Laura Sánchez, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental d’Adults de Ciutat Vella, recorda que “el malestar i l’angoixa per la situació climàtica pot manifestar-se de manera diversa i en perfils variats”. Per això, recomana mantenir una actitud “oberta i empàtica” per identificar persones que mostrin signes de malestar relacionat amb l’ecoansietat.
Per fer front a aquesta situació, l’experta recomana aprendre a gestionar la incertesa i acceptar la manca de control sobre els canvis climàtics. Algunes estratègies pràctiques inclouen participar en activitats locals com neteges de parcs, plantacions o campanyes de reciclatge, que permeten sentir-se actiu en la protecció del medi ambient.
A més, passar temps a l’aire lliure, limitar l’exposició a notícies i xarxes socials per evitar la sobre informació i fomentar la connexió social a través de grups de suport o tallers són mesures clau. També és important acceptar les mateixes limitacions, reduint la culpa i l’estrès que pot generar no poder actuar sempre segons les mateixes expectatives.
Finalment, Sánchez destaca que “trobar un equilibri entre la preocupació pel futur i la vida present” és essencial per gestionar l’ecoansietat. El suport dels professionals de salut mental i de la xarxa social de cada persona és fonamental per ajudar a superar aquesta angoixa.
