La Capella Sixtina, una de les principals joies del Renaixement i escenari principal de l’elecció papal, està en plena transformació. Des del passat 28 d’abril, les seves portes es van tancar al públic per a donar pas als preparatius del conclave que, a partir del 7 de maig, reunirà 133 cardenals electors per tal d’escollir el 267è successor de Pere.
Sota els frescos de Miquel Àngel, són diversos els operaris que es troben aquests dies instal·lant tarimes, estufes i sistemes de seguretat d’última generació en aquest espai, convertit en el centre d’atenció de la cristiandat, mentre el món espera veure la fumata blanca que anunciarà el nou líder dels 1.400 milions de catòlics que hi ha arreu del món.
Construïda entre els anys 1473 i 1481, sota el pontificat de Sixt IV, la Capella Sixtina ha estat el principal espai dels conclaves de l’Església catòlica des de 1492. Els seus 40 metres de llarg, 13 d’ample i 21 d’alt, decorats amb els frescos de Miquel Àngel —com ara La Creació d’Adam i El Judici Final—, es converteixen en un lloc d’oració, deliberació i secret absolut.
Un equip d’operaris ha col·locat una tarima per tal d’anivellar el sòl i facilitar la disposició de 133 cadires de fusta de cirerer, personalitzades per a cada cardenal elector. A més, un conjunt de taules revestides de color vermell i beix flanquegen el passadís central, on es portaran a terme les votacions.
Per la seva part, el passat 2 de maig un grup de bombers van instal·lar el conducte metàl·lic a la teulada de la capella, visible des de la plaça de Sant Pere, i aquest passat dissabte els treballs es van completar des de l’interior, connectant la ximenera de la Capella Sixtina a dos forns: un per a cremar les paperetes i un altre per a generar el fum, que serà negre si no hi ha acord i blanc si es tria un nou pontífex. Un procés que s’aconseguirà gràcies a les mescles químiques de perclorat de potassi, antracè i sofre.
