Roma ha tornat a vibrar i, aquesta vegada, l’epicentre ha estat Tor Vergata: cinc-cents mil, un milió, potser milió i mig de joves de 146 països d’arreu del món han desembarcat en la ciutat eterna, invertint vacances i estalvis per l’impensable en temps descreguts: reunir-se entorn de Crist, cantar a l’esperança de l’Evangeli i abraçar el papa Lleó XIV, que, als seus ulls, l’encarna avui, i, amb ell, clamar per la pau en el món. Una munió que no es mou només per oci, ni per música, ni per consum: es mou —desmenteix als profetes del desencantament juvenil— per la fe, el sentit de la vida i per un ideal que transcendeix la cerca immediata del plaer.
Joves catòlics: qui són aquests “militants de l’esperança”?
Són fills (i nets) d’aquells que, fa vint-i-cinc anys, omplien Tor Vergata, Sant Joan del Laterà o plaça de Sant Pere en els dies de Joan Pau II. Fills d’una història, però també protagonistes d’una renovació. Lluny de la caricatura del jove apàtic, aquests pelegrins de 2025 han optat per deixar-lo tot —comoditat, platja, rutines i fins a les seves vacances— per a cantar, resar i somiar junts a Roma. I vibren, no cal dir-ho, fins a fer tremolar la capital italiana, amb càntics, oracions i testimoniatges públics de fe alegre i desacomplexada.
Són joves per als qui l’Evangeli continua sent força i horitzó vital, encara que sovint caminen a contracorrent en societats secularitzades. Molts arriben amb crisi, dubtes, ferides: però busquen. És la generació dels cercadors o, com deia l’enyorat papa Francesc, d’aquells que ‘fan enrenou’. No s’avergonyeixen de dir que creuen en Jesús, que resen i que somien amb una Església a l’altura de l’ideal samarità. Són nois i noies que reivindiquen valors essencials: pau, justícia, reconciliació, solidaritat, caritat. És a dir, l’Evangeli en estat pur.
Què busquen en el papa i què poden aportar a la societat?
Busquen una paraula i un gest que no siguin moralitat inoportuna ni màrqueting barat. Volen claredat, coherència, autenticitat. Enyoren l’arpa profètica de Francesc. Lleó XIV, conscient d’això, respon amb un estil sobri, directe, més pastoral que mediàtic, més personal que institucional, però autèntic. Els ofereix una llar, una pertinença, un horitzó de fe viva. Els proposa l’Evangeli com a camí central, on el perdó és possible, on l’Església pot tornar a escoltar i a curar, on la pau i l’acollida als descartats no són teoria, sinó tasca.
I què ofereixen ells? Joventut amb vocació de servei, energia, fe sense complexos, alegria i testimoniatge. Un cristianisme capaç de transformar el carrer, la universitat, les xarxes i el barri des de l’esperança i la creativitat. La seva proposta és clara: solidaritat enfront de l’individualisme, trobada i reconciliació enfront de l’odi, alegria enfront del buit, compromís i caritat enfront de la indiferència. Són protagonistes de “la pau desarmada i desarmant” que somia Lleó XIV, i portadors d’una “revolució de la tendresa”.
Església sense futur? El Jubileu desmenteix el mite
Més d’un milió de joves resant, combregant, confessant-se, de genolls o ballant, demanant pau per a un món en guerra i esperança per als apartats del camí. És el millor antídot contra la profecia de la fi de la fe. Fins i tot després de l’escàndol dels abusos, continuen confiant en l’Església com a punt de referència, encara que sovint dissenteixin i vulguin reformes. Saben distingir entre el missatge i els seus testimonis; perdonen el “pecat ocult” del capellà adult, però execren la hipocresia i la injustícia. Volen una Església creïble, humil, samaritana, una Casa on caben tots, sobretot els ferits i els que pateixen.
Propostes concretes i valors emergents
Grups i comunitats vives: promouen les pertinences pròximes a grups parroquials, moviments, comunitats i projectes solidaris.
Acció social i voluntariat: Impulsen el compromís en el servei als pobres, migrants, refugiats i persones en exclusió, amb xarxes de voluntariat internacional.
Defensa de la pau i integració: Lideren campanyes pel desarmament, la cura ambiental i la reconciliació entre cultures i religions.
Presència en l’àmbit digital: Evangelitzen amb naturalitat a xarxes, pòdcasts, canals de YouTube, portant la Paraula allí on estan els seus coetanis. Són missioners digitals.
Diàleg i cerca de sentit: Plantegen la fe com a opció intel·ligent i adulta, no alienadora; es formen, debaten, llegeixen i creixen críticament.
Aquests joves, que no s’avergonyeixen de ser catòlics, professen valors profundament humans i evangèlics: esperança, caritat autèntica, confiança, alegria, capacitat de reconciliació i perdó; sensibilitat per la justícia social i pels més febles; amor a la pau; compromís amb el bé comú; i una aposta, personal i col·lectiva, pel futur.
Més que una marea
Tor Vergata no ha estat —ni serà— només una munió efímera. És el senyal que l’Església, amb Lleó XIV al capdavant, continua tenint en la joventut la seva millor profecia: una generació capaç de resar, cantar, abraçar i comprometre’s. Joves que trien a Crist i l’Evangeli com a ideal major en ple segle XXI, desmentint a tots els profetes de la desfeta, del desencantament i de la secularització sense retorn. Hi ha esperança, i la joventut catòlica la porta, viva i certa, al cor de Roma i del món.
La participació activa i massiva dels joves en el Jubileu amb el Papa Lleó XIV a Tir Vergata és, a més, un potent reflex dels valors i aspiracions que bateguen en el cor de les noves generacions catòliques. Enfront dels tòpics del desencantament o la superficialitat, aquests nois i noies demostren que la fe continua inspirant grans ideals i profundes cerques de sentit.
1. Esperança i sentit de transcendència
Aquests joves aposten per l’esperança com a motor vital en un món marcat per la incertesa, la violència i el nihilisme. La seva presència a Roma —deixant enrere oci i comoditats— revela l’anhel d’una vida que té significat, orientació i horitzó més enllà del pur consum o la immediata satisfacció.
2. Fe alegre, sense complexos ni pors
S’identifiquen amb un cristianisme viscut des de l’alegria, amb ganes de cantar, resar, abraçar i compartir sense avergonyir-se de la seva fe. No tenen por de mostrar públicament les seves conviccions, ni ser diferents, perquè la seva espiritualitat és comunitària, integradora i profundament festiva.
3. Compromís solidari i samarità
El seu Jubileu és també un compromís concret amb la justícia, la pau i els pobres. Aquests joves encarnen una Església “en sortida”, que s’implica en l’acció social, el voluntariat, la defensa de la dignitat humana, la integració i la reconciliació. Són els primers a defensar que la fe es mostra en gestos i en lliurament quotidià.
4. Cerca d’autenticitat i coherència
Reclamen una Església creïble, humil i transparent. No busquen líders perfectes, sinó pastors autèntics i comunitats reals on l’acolliment, el perdó i la misericòrdia no siguin només teories. Somien amb una Església que escolta, aprèn dels seus errors i està disposada a renovar-se. Una Església que no sermoneja ni reparteix moralitat barata.
5. Desig de pertinences i comunitat
Molts d’aquests joves busquen una llar espiritual, una família de fe on siguin acollits tal com són, amb les seves preguntes, ferides i fets. El Jubileu és la vivència concreta d’aquesta fraternitat universal que uneix generacions, cultures i llengües.
6. Protagonisme i creativitat
No volen ser només espectadors: anhelen espais per a participar, decidir, crear i innovar en la pastoral, l’evangelització i la vida social. Lideren noves formes de voluntariat, comunicació i formació digital on l’Evangeli es fa present en tots els àmbits.
7. Pau i reconciliació en temps de guerra
Des de Roma alcen un crit per la pau: demanen al món i a l’Església que siguin instruments de reconciliació allí on imperen l’odi i l’exclusió. Per a ells, ser deixebles de Jesús és comprometre’s activament amb la noviolència, el diàleg i la cultura de la trobada.
Aquests valors i aspiracions fan del Jubileu dels joves una experiència de renovació no sols per a ells, sinó per a tota l’Església. Testimonia que l’Evangeli continua oferint sentit, alegria i compromís a les noves generacions i que, malgrat tot, hi ha una joventut catòlica capaç de somiar i construir un món més humà, just i fratern.
Nova passió per la justícia social i la pau
En un món polaritzat, colpejat per la pobresa, les guerres i la desconfiança institucional, el lideratge del Papa Lleó XIV està cridat a encendre en els joves —i en tota l’Església— una nova passió per la justícia social i la pau. Com pot aconseguir-ho l’actual pontífex? El seu perfil, missatges i primeres accions marquen ja un camí convincent i profètic.
1. Encarnant el llegat de la Doctrina Social
León XIV ha reafirmat públicament el paper central de la Doctrina Social de l’Església, subratllant que és instrument de pau i diàleg per a “construir ponts de fraternitat universal”. Inspirat en l’esperit de Lleó XIII, Pau VI i Francesc, convida a “donar la paraula als pobres”, reconeixent als compromesos en les perifèries i en els moviments socials com a veritables protagonistes de l’esperança.
2. Educació en pensament crític i discerniment
En resposta a la cridòria de les xarxes, a les notícies falses i a l’individualisme digital, Lleó XIV demana formar el pensament crític dels joves i de tota l’Església, educant per a discernir la veritat, practicar el diàleg i no alimentar la cultura de l’odi. Només així una nova generació podrà liderar processos de reconciliació i defensa de la dignitat humana amb lucidesa i creativitat.
3. Donar veu i protagonisme als pobres i als joves
El pontífex insisteix: la conversió que exigeix la justícia social comença escoltant i aprenent dels qui neixen lluny dels centres de poder, promovent iniciatives on joves i exclosos siguin actius i no simples beneficiaris. Anima als joves a “no témer ser diferents”, a llançar-se a les perifèries i a practicar activament el mandat del Bon Samarità.
4. Promoció d’una “pau desarmada i desarmant”
León XIV ha recalibrat l’agenda catòlica, fent de la pau —no sols com a absència de guerra, sinó com a procés actiu de justícia i reconciliació— el centre del seu missatge. Els crits dels joves a Roma “Volem la pau al món!” són eco fidel d’aquest somni papal: construir comunitats que trenquin les cadenes de l’enfrontament i creuen cultura de trobada i diàleg.
5. Model pastoral: humilitat i servei
En les seves homilies i gestos, Lleó XIV recorda al papa que no va venir a manar, sinó a servir; no a imposar, sinó a estimar. Convida els joves a viure l’Evangeli sense dosi de triomfalisme, amb el testimoniatge quotidià del perdó, la fraternitat i el treball a favor.
Lleó XIV pot inspirar una generació compromesa amb la justícia social i la pau sent, abans de res, un papa del servei, el diàleg i l’Evangeli encarnat. La seva major força està a convidar als joves —amb paraules i, sobretot, amb fets— a ser portadors d’esperança on només creix l’escepticisme, a fer de la seva vida un testimoniatge visible de la construcció d’un món on “ningú se salvi sol” i on cada gest de justícia i de pau obre solcs de Regne enmig de la història.
Article de José Manuel Vidal publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
