En aquests dies de seu vacant previs al conclave del qual haurà de sortir un nou Papa, una de les millors maneres de mantenir-se ben informat és seguir vaticanistes veterans. Així ho assegura Juan Vicente Boo, periodista amb gairebé quaranta anys d’experiència internacional i corresponsal al Vaticà del diari ABC entre 2000 i 2022.
En una entrevista a Omnes Boo assenyala cobrir el Vaticà és molt “més complex que altres institucions internacionals, com la Unió Europea o les Nacions Unides”, i per això recomana seguir “vaticanistes experts”, ja que “els enviats especials sovint no sempre tenen prou context ni coneixement per discernir què és rellevant”.
Boo insisteix en la importància de no caure en errors d’interpretació, com confondre una fumata gris amb una de blanca. En aquest aspecte, recorda un episodi de 2005, quan el cardenal degà es va oblidar d’utilitzar el telèfon especial per comunicar l’elecció del papa, perquè el triat havia estat ell mateix. En aquest sentit, remarca que “no s’ha de donar credibilitat a felicitacions anticipades abans de l’anunci oficial des del balcó de la basílica de Sant Pere”.
Sobre la qualitat de la informació, Boo explica que molts periodistes tenen un “coneixement superficial de l’Església”, i encara més del Vaticà. Aquesta manca de profunditat, diu, s’agreuja quan les redaccions prioritzades per l’audiència o els titulars cridaners seleccionen temes anecdòtics. “Això pot frustrar els periodistes que sí volen fer una bona feina”, apunta.
Un dels reptes per als informadors, segons Boo, és “deixar de banda les simpaties personals quan es parla dels papables” i “saber destriar la informació rellevant del soroll”. En aquest punt, la rellevància de la informació oferida per vaticanistes “veterans i discrets” és fruit d’haver-se guanyat, amb els anys, “la confiança i amistat dels cardenals més valuosos”, amb els quals “poden intercanviar breus impressions amb ells durant els dies del preconclave”.
En contrast amb el conclave del 2005, on pocs cardenals tenien experiència i hi havia poca participació activa, Boo destaca la maduresa del debat entre cardenals el 2013, després de la renúncia de Benet XVI. “Aquell debat va ajudar a definir el perfil del futur papa i va conduir a l’elecció de Jorge Mario Bergoglio”, diu, convençut que aquesta mena de deliberació és “fonamental per a una elecció conscient i ben orientada”.
Boo, que reconeix el “bon paper” dels portaveus oficials, com Joaquín Navarro-Valls i Federico Lombardi (“oferien resums diaris sense atribuir comentaris a ningú en concret”), recorda que durant els conclaves de 2005 i 2013, no hi va haver cap filtració real de les deliberacions a la Capella Sixtina. “Tot el que es publicava eren especulacions falses”, assenyala.
El periodista gallec recorda amb humor la confessió de sant Joan XXIII, que havia comparat la pujada i baixada de vots en aquell conclave amb “cigrons en aigua bullint”. Com a llibre de referència per entendre aquest procés complex, Boo recomana The Election of Pope Francis, de Gerard O’Connell, com el més rigorós sobre el procés del 2013.
