A finals de la dècada de 1990, el delicat estat de salut de Joan Pau II feia presagiar la proximitat de la fi del seu pontificat. En aquest context, l’estiu de 1998, el diari ABC va enviar al Vaticà un dels seus reporters per cobrir el que semblava una transició imminent en el cor de l’Església catòlica. La persona triada va ser Juan Vicente Boo (A Pobra do Caramiñal, 1954), periodista i economista, que fins aleshores havia fet de corresponsal a Nova York, Brussel·les i Hong Kong i cobert “missions especials” en més d’una dotzena de països per tot el món.
No obstant això, la salut de Karol Wojtyla va millorar fins al punt que no sols va poder presidir el Jubileu de l’any 2000 sinó que, fins a la seva mort el 2 d’abril de 2005, encara va fer més d’una vintena de viatges apostòlics, en la comitiva d’informadors dels quals va començar a ser un habitual Juan Vicente Boo. Així va ser com aquest periodista nascut a la costa gallega de l’Atlàntic es va convertir en testimoni quotidià dels últims anys de Joan Pau II i, posteriorment, del pontificat de Benet XVI i dels nou primers anys del papa Francesc.
Retirat des de fa més de tres anys, Boo viurà el conclave que començarà el pròxim 7 de maig des de Santiago de Compostel·la, on resideix actualment, “veient com treballen” els seus companys vaticanistes, amb els quals va compartir desenes d’experiències al llarg de vint-i-dos anys i mig a la Ciutat Eterna.
Després d’haver cobert informativament els dos darrers conclaves, Boo assegura que actualment “hi ha una dotzena de cardenals“, uns coneguts i altres no, que “reuneixen totes les condicions per a ser papa”, si bé el perfil del més adequat s’anirà decantant en aquests dies de preconclave en les congregacions generals, així com en els àpats de grups lingüístics o afins, espais on es van assignant “tasques i prioritats específiques”.
“La majoria dels cardenals electors, que provenen de 71 països, són absolutament aliens als esquemes de conservador-progressista, que es veuen tant en les xarxes i mitjans sense vaticanista permanent. La persona triada mantindrà la continuïtat en tot l’essencial amb els tres papes anteriors, però pot ser que canviï l’accent en alguns temes i que tingui una personalitat menys desbordant que Francesc”, vaticina l’excorresponsal d’ABC.
Coneixedor de la complexitat informativa d’aquests dies de preconclave i conclave, Boo reivindica seguir els vaticanistes establerts a Roma com a millor forma d’estar informat. “I encara que sigui un mitjà oficial, sempre és fiable Vatican News”, afegeix el periodista, que assenyala que a Itàlia hi ha mitjans com El Corriere della Sera o La Repubblica que compten amb “excel·lents vaticanistes” però que al mateix temps publiquen “notícies desenfocades o sensacionalistes de redactors de política o successos per a consum dels lectors menys informats, que s’imaginen un conclave ‘a la italiana’ o ‘de Netflix’”.
Per això recomana als periodistes que aquests dies són enviats a cobrir el relleu papal fixar-se en els vaticanistes veterans de llengua espanyola, anglesa i francesa (“tenen una visió més ‘mundial’”), i especialment els que han escrit llibres sobre el papa o el Vaticà. “També hi ha vaticanistes italians que han escrit llibres, però la resta de signatures en la premsa italiana poques vegades és de fiar”, insisteix Boo, que per a aquests dies aconsella “ignorar el baluern de les xarxes socials, els influenciadors i les cases d’apostes”.
El comiat del papa Francesc
Després d’haver seguit de prop els primers nou anys del papa Francesc, aquest any 2025 Boo ha pogut veure el pontífex en diverses ocasions abans de la seva mort. Una d’elles va ser amb motiu del Jubileu del Món de la Comunicació, a finals del mes de gener, i l’altra, la Setmana Santa, durant la qual va poder estar també amb antics companys vaticanistes i acompanyant als universitaris gallecs del congrés internacional UNIV.
“El Diumenge de Pasqua vam rebre la benedicció urbi et orbi, vam cridar ‘Visca el papa!’ i vam aplaudir a Francesc. Com anava sense cànules nasals i es va animar a recórrer la plaça de Sant Pere en “papamòbil”, pensàvem que estava millorant”, relata Boo, que un dia després va rebre amb sorpresa la notícia de la defunció del pontífex mentre aterrava a Barcelona, on feia escala del seu vol de retorn a Santiago de Compostel·la. “Al principi —recorda— no ho podia creure, però vaig començar a retornar les trucades de companys periodistes com a últim homenatge a un papa l’afecte i la simpatia del qual hem gaudit personalment milers de persones”.
Autor de diversos llibres sobre el papa i el Vaticà, Boo creu que des del vessant humà el pontífex argentí serà recordat per trets com la misericòrdia, l’alegria i la tendresa. “Però la seva gran herència ha estat acostar-nos enèrgicament a la ‘fórmula original’ del cristianisme tal com el vivien el grup itinerant de Jesús amb els seus deixebles i les comunitats de primers cristians, centrats en l’essencial: el missatge espiritual de Jesús i l’ajuda als altres, començant pels més pròxims i els més necessitats, amb senzillesa, positivitat i alegria”, conclou.
