Tots els camins porten a Roma per a milers de joves residents en diòcesis catalanes i que, des de l’interior d’un autocar en marxa, fent una parada per estirar les cames en el trajecte o des d’alguns dels racons de la capital italiana —havent arribat ja a la Ciutat Eterna des de fa un, dos o tres dies—, explicaven a Flama, aquest dimecres a la tarda, com el termòmetre de la seva fe comença a enfilar-se per moments.
I no per les altes temperatures que predominen aquesta setmana a Itàlia, sinó per veure com s’apropa un cap de setmana jubilar que es preveu intens al costat de Lleó XIV i, amb ell, “l’opció de desfer-nos dels dubtes que molts de nosaltres tenim”, com apuntava Abel Gallart, de 18 anys, que combatia la calor amb un gelat amb més joves de la diòcesi de Solsona al barri del Trastevere, entre activitat i activitat.
El cas és que les preguntes internes també han arribat a Itàlia. I una d’elles és, com reconeixia el seminarista tarragoní Lucas Alves, de 28 anys i a Roma després de passar per Torí, la de “com ens podem impregnar d’una vocació com la sorgida des de l’amor, la més important de totes”. “Responent-la, molts joves s’adonaran que poden canviar coses vitalment”, continuava, “al marge de com es concreti l’amor”.
En aquest “camí cap a la felicitat” que emprenen fins al pròxim diumenge joves com Maria Gil, de 18 anys, procedent de Sant Just Desvern i qui ha après a viure la fe “de manera diferent”, també hi ha testimonis com el de la barcelonina Clàudia Chueca, de 29 anys. Després de participar en dues Jornades Mundials de la Joventut (JMJ), aquesta jove adscrita a la parròquia de la Bonanova deia que “després de viure una trobada com aquesta, continuarem la crida i servirem els altres, en grups o en carismes concrets”.
D’enginyer civil a seminarista
“Renovat espiritualment” és com se sentia Gonzalo Martos, santjustenc de 16 anys que sortia de Torí cap a Roma aquest dimecres a la nit, amb els prop de 80 joves de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat que s’han sumat al Jubileu per gaudir d’aquesta vivència de fe. “Jo encara ho faré més intensament quan ens agrupem a Roma mig milió de joves que manifestem el mateix”, admetia el lleidatà Pau Manzano, de 19 anys, després de trepitjar, amb el seu grup diocesà, San Gimignano, Florència i Siena. I molt més profunda ja és l’experiència per a Leonel Swistoniuk.
Acompanyant els joves de la diòcesi d’Urgell, l’argentí, de 38 anys, és enginyer civil des de fa 15 anys, però en fa un que, en viatjar a Espanya per motius laborals, “els plans de Déu van ser més forts, per la qual cosa vaig ingressar al seminari”, sostenia. Aquesta va ser una crida que “pot arribar en qualsevol lloc o moment”, com afegia el rector de Cervera i delegat de joventut del bisbat de Solsona, Abel Trulls, “i, per això, els capellans hem de ser al costat de qui la sent per ajudar-lo a caminar; també des de Roma”.
