Per al sommelier Josep Roca, només hi ha 2 aspectes que uneixen els humans al món: “D’una banda, la ignorància i, de l’altra, l’acte de menjar i de beure”, diu mentre conversa amb Flama entre vinyes a Subirats, Alt Penedès, on es troba la seu de la Confraria del Cava de Sant Sadurní d’Anoia. Allà ha tornat a apadrinar la iniciativa solidària Cava amb Cor, impulsada per aquesta confraria amb l’objectiu de finançar, per cinquè any consecutiu, les beques menjador i els projectes socials i educatius de Càritas Catalunya.
“Cava amb Cor és una oportunitat per reflectir que darrere de l’acció de menjar i de beure també hi ha lloc per al diàleg, per establir ponts i per crear aliances que estiguin estretament vinculades a la bondat i la solidaritat, tot creant un món millor”, constata el pare del Martí i la Maria i un dels artífexs del Celler de Can Roca de Girona al costat dels seus 2 germans, en Jordi i en Joan Roca.
De fet, durant l’últim lustre s’han venut fins a 45.411 ampolles del blanc reserva Cava amb Cor, recaptant gairebé 126.827 € i, alhora, ajudant més de 846 infants, joves i les seves famílies, tal com han posat en relleu aquest dijous 25 de setembre tant Eduard Sanfeliu, president d’aquesta confraria, com Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya.
Estimar cuinant i servir cuidant
Sense entendre la caritat com un gest paternalista, sinó com una expressió d’empatia activa, el copropietari del Celler de Can Roca admet que “la caritat pot transformar-se en acció concreta”, en forma de projectes que generen oportunitats, que dignifiquen i que, per al gironí, “transformen realitats“.
Una mentalitat que, per al sommelier, ha de créixer socialment davant els conflictes armats que continuen actius en “altres parts del Mediterrani on, a diferència de les nostres costes, els humans no gaudeixen de l’aigua salada, sinó que pateix”, com a la Franja de Gaza. “És un mar negre, també, perquè hi tenim tristesa infinita, injustícies, desigualtats, cors trencats i somnis esberlats“, lamenta Roca, que conclou assenyalant que “és desesperant que, en ple segle XXI, hi hagi professionals de la gastronomia en molts d’aquests punts de crisi social i política, i que no puguin treballar pel fet de no tenir aliments”.
