Josep Lluís Serrano Pentinat, de 48 anys i natural de Tivissa, ha encetat una nova etapa al capdavant de la diòcesi d’Urgell i com a copríncep d’Andorra arran del relleu oficial anunciat el passat 31 de maig passat durant l’Aplec de la Mare de Déu de Canòlich. Després de gairebé un any com a bisbe coadjutor amb dret successori de Joan-Enric Vives, Serrano comença un nou temps que és “una església que camina ja des del segle VI”, com va recordar el prelat aquest dimarts 1 de juliol en una entrevista a Ràdio Estel.
“És una oportunitat d’aprenentatge i coneixença del territori i de les persones”, va apuntar Serrano sobre el bisbat, que en ser el més extens Catalunya i el menys poblat planteja reptes pastorals que requereixen una proximitat directa amb la gent. En aquest sentit, Serrano va destacar que “és una pastoral en què tots som de casa“, i va valorar la implicació de fidels que, fins i tot sent visitants, se senten part activa de la comunitat.
Tot i la diversitat del territori, que inclou comarques tan variades com Pallars, la Vall d’Aran, la Cerdanya o la vall d’Andorra, el bisbe va observar un fort sentiment de pertinença: “És un bisbat amb uns accents molt diversos, però amb un gran sentit de pertinència“. I va posar com a exemple d’aquesta cohesió, l’escola de formació teològica per a laics que es reuneix quinzenalment a Balaguer.
Serrano també va reflexionar sobre la singularitat del coprinciat andorrà, una figura institucional sense atribucions polítiques, però amb una funció clara de representació i cohesió: “La condició de copríncep no té atribucions polítiques, és un cap d’estat com a figura cohesionadora”, va advertir, recordant que la seva experiència diplomàtica a la Santa Seu pot ser útil per exercir aquest rol amb responsabilitat i respecte institucional.
Un dels reptes principals que afronta la diòcesi és la manca de vocacions sacerdotals. Davant d’aquesta realitat, el bisbe va defensar la necessitat de reforçar el paper dels laics i, especialment, dels catequistes: “La catequesi ens ha de portar a la celebració dominical, a la comunitat cristiana”, va detallar, posant com a expemple l’experiència de països africans, on els catequistes són pilars fonamentals de la vida comunitària.
En clau pastoral, Serrano aposta per una actitud de “fidelitat creativa”, un concepte que recupera del papa Francesc. “Cal ser fidels al que hem rebut, però moltes vegades cal ser creatius”, va explicar, remarcant la importància d’adaptar el llenguatge i els signes a la cultura actual sense perdre l’essència del missatge cristià.
Respecte a la secularització creixent, el bisbe no la va descriure com una oportunitat: “Tenim fortes arrels cristianes a casa nostra… potser el que cal és mostrar-les, simplement”. I, va reivindicar la força simbòlica de l’espai sagrat i dels petits gestos: “Quan passem per la plaça del poble i veiem la porta de l’església oberta, és una invitació a la transcendència”.
Serrano també va descriure el nou papa Lleó XIV, de qui va destacar la insistència en la comunió, la unitat i la missió de l’Església. “Quan la persona està unificada, en un món fragmentat, cal que la persona sigui unificada… i quan som comunitat, esdevé missionera”, va citar, remarcant també les paraules de Sant Agustí.
En cloure l’entrevista, Serrano va compartir amb senzillesa el seu gran desig: “El somni és l’Evangeli, que la paraula de Déu s’encarni a casa nostra”. Desitja que tota la comunitat cristiana d’Urgell pugui “viure amb joia, servei i arrelament a la fe en el seu dia a dia”.
