“No ens esperàvem aquesta notícia“, afirmava entre sorpresa i alegria una de les feligreses que aquest dissabte al matí es refugiaven del sol (després d’una pluja nocturna a Andorra) sota el tendal on se celebrava la tradicional missa de l’Aplec de la Mare de Déu de Canòlich. Un acte, així, que passava a ser, davant la sorpresa general (“hem sabut fer bé les coses perquè no es filtrés prèviament”, s’hi admetia), el tret de sortida del ministeri episcopal del nou bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano Pentinat (Tivissa, 1977), en haver rebut des del Vaticà l’aprovació de la renúncia del seu successor, Joan-Enric Vives, per part de Lleó XIV.
Mentre unes altres travesses suggerien la possibilitat aquests últims mesos que l’escena s’hagués pogut produir amb motiu de la Mare de Déu de Meritxell —el 8 de setembre—, l’anunci arribava uns segons abans que tant Vives com Serrano iniciessin aquesta arrelada i concorreguda celebració desenvolupada a 1.635 metres d’altura i que acull l’últim dissabte de cada mes de maig “unes 1.000 persones”, com apuntava Dolors Altimir, veïna de Sant Julià de Lòria i una de les fidels que hi acudeixen cada any.
Com cada aplec de la Mare de Déu de Canòlich, Altimir hi anava amb els seus familiars tarragonins, que no perdien l’ocasió per a manifestar la seva procedència al bisbe d’Urgell i copríncep episcopal d’Andorra, que va ser nomenat coadjutor el 13 de juliol i ordenat el 22 de setembre passat. “Jo no tinc els meus familiars avui aquí, acompanyant-me”, els responia Serrano, “però aquesta ja és una gran família per a mi“, com admetia referint-se als pobles d’Urgell i d’Andorra. Un territori que era representat en aquesta festa eucarística per Xavier Espot, president del govern d’Andorra, i els cònsuls del comú de Sant Julià de Lòria, així com pel rector de la seva parròquia, Josep Chisvert, i per Ramon Sàrries, arxiprest de les Valls d’Andorra.
L’entrega d’un bàcul que va pertànyer al bisbe urgellenc Justí Guitart (1875-1940) a Serrano per part del seu antecessor emocionava una feligresia que, en moments de la jornada i abans de la tradicional entrega del pa beneït, aplaudia tant el bisbe entrant com el bisbe sortint. Una acció improvisada que, fins i tot, era acompanyada per forts crits de “Visca el bisbe Josep-Lluís!” que generaven en Serrano Pentinat cares d’emoció continguda; unes cares que ja són història d’aquest territori diocesà i del principat d’Andorra.
