Gairebé cada diumenge al migdia, un cop acabada l’eucaristia de l’església parroquial de Sant Martí, a Cerdanyola del Vallès, el rector Joan Carles Montserrat (Barcelona, 1961) té per costum saludar un per un tots els feligresos que surten de missa per interessar-se per les seves vides. “És una actitud que no ha de deixar de fer un mossèn de poble”, manté, per bé que els prop de 60.000 habitants d’aquesta població del Vallès Occidental fan que no sigui una de les més petites de la diòcesi: “Tot i això, molts de nosaltres encara ens coneixem pel nostre nom i fem vida de poble”, continua. En el seu cas, al costat del Cartu i la Jana, dos gossos de la raça border collie que fan vida en aquesta parròquia des de fa un temps.
Acostumats a sortir per la porta de la sagristia un cop Montserrat conclou les seves misses, els dos animals, de “comportament intel·ligent” i d’actitud “afable amb tothom”, van ser regalats al sacerdot i, des d’aleshores, la seva presència ha animat diverses famílies a portar-hi també els seus gossos: “La dona de l’alcalde i les seves filles, que canten en el cor parroquial, venen acompanyades de la seva petita mascota”, agrega qui enguany celebra el seu trentè aniversari com a prevere i qui el pròxim any arribarà als vint anys com a rector d’una comunitat parroquial conformada per “‘catòlics d’aquí i d’altres països”.
“La diòcesi de Terrassa té un tarannà propi”
Professor de matemàtiques en un institut de secundària a Cerdanyola del Vallès i vicari episcopal durant poc més d’una dècada, Montserrat ha observat en tot aquest temps “un creixement excel·lent de la diòcesi de Terrassa”, marcat per una implementació de grups i entitats al voltant de l’Església que han configurat “una nova realitat diocesana, ara ja consolidada, que ens fa tenir un tarannà propi“, admet.
Montserrat, que participarà en la missa d’aquest pròxim diumenge 15 de juny a la tarda al Santuari de la Salut de Sabadell per commemorar el vintè aniversari de la diòcesi —presidida pel bisbe Salvador Cristau i concelebrada per l’arquebisbe de Sevilla, Josep Àngel Saiz Meneses—, té clar que “les matemàtiques també són una eina per arribar a la fe”: “Com segurament també pensa el nou papa Lleó XIV, format en aquesta branca del coneixement abans d’arribar on ha arribat, els nombres són una porta d’accés a les relacions amb qualsevol aspecte de la vida material o espiritual”.
Un altre pontífex, Joan Pau II, també està en boca del prevere en moltes de les converses amb els seus feligresos, familiaritzats amb el nom d’un papa que forma part de Cerdanyola del Vallès des de 2011: “Coincidint amb la seva beatificació, vam batejar la plaça de l’església amb el nom del papa que més he estudiat des que vaig accedir al seminari i que més em va marcar durant els meus primers anys com a sacerdot”, continua el barceloní, un enginyer de telecomunicacions que va decidir col·locar la imatge del polonès al presbiteri del temple, des de fa uns dies situada al costat d’una altra imatge, la de Lleó XIV.
