El govern d’Israel ha complert la seva amenaça i durant els darrers dies ha posat en marxa una operació militar a gran escala per prendre el control de Ciutat de Gaza. La pluja de míssils, drons, helicòpters i artilleria sobre centenars de milers de persones indefenses és el començament d’un pla que, segons l’exèrcit, “durarà uns mesos més” fins que la capital de la Franja quedi “totalment destruïda”.
Des de Jericó, a Cisjordània, Jawdat Michael, cristià palestí de 33 anys i originari de Gaza, segueix amb preocupació l’evolució dels fets, ja que els seus pares i el seu germà petit es refugien a la parròquia catòlica de la Sagrada Família, situada al Zeitoun, un dels barris de la ciutat assetjada. “Parlo amb ells diverses vegades al dia, donades les circumstàncies extremadament difícils. L’ocupació de la ciutat per part d’Israel significa la destrucció de barris, edificis i torres senceres allà on entrin”, comenta a Flama.
Llicenciat en llengua i literatura angleses, Michael treballa actualment en el Departament de Relacions Internacionals d’una universitat local a Jericó, Cisjordània. Va marxar de Gaza perquè la taxa de desocupació havia arribat al 80% i perquè era molt difícil desplaçar-se o viatjar mentre es vivia dins la Franja. “Vaig sortir a la recerca de millors oportunitats, per poder formar una família i reunir-nos tots en un lloc allunyat dels enfrontaments polítics i militars. Després de 5 anys intentant aconseguir-ho, va esclatar la guerra i, per desgràcia, no vam poder treure al meu pare, la meva mare i el meu germà”.
La comunitat cristiana que s’aplega al recinte parroquial és d’unes 500 persones. Malgrat les ordres d’evacuació que han rebut durant les darreres setmanes per part de les tropes israelianes, la majoria han decidit romandre en el temple, com els pares de Michael. “Allà tenen aigua i menjar. Són vells, els costa de caminar. Desplaçar-se fins a la costa i instal·lar-se sota una carpa envoltats de malalties i sense aigua ni aliments, seria una sentència de mort per a ells”, relata.
Tot i que la situació a la parròquia és relativament bona en comparació amb l’exterior, Michael assegura que no totes les seves necessitats bàsiques estan cobertes. “A l’església es va formar un comitè, encapçalat pel nostre rector, que intenta —juntament amb l’ajuda d’altres— proveir al poble en la mesura del possible. De vegades no han tingut res. Cuinen col·lectivament en alguns dies de la setmana, perquè moltes famílies no tenen mitjans per satisfer les seves necessitats, ja que no hi ha cap font d’ingressos”, descriu.
Ara, amb la intensificació del conflicte, Michael no descarta la possibilitat que la parròquia torni a ser atacada per l’exèrcit israelià, com ho va ser el 16 de desembre de 2023 i el 17 de juliol de 2025. Segons va confirmar el Patriarcat Llatí de Jerusalem, en el primer dels atacs, 2 dones, mare i filla, van ser assassinades a l’interior de l’església. En el segon, van morir 2 persones i 7 més van resultar ferides, inclosa la cosina de Michael i el mateix rector Gabriel Romanelli.
“Aquestes agressions són especialment tràgiques, ja que l’església acull persones amb discapacitat i una llar per a les persones grans dirigida per les Germanes de la Caritat (ordre de la Mare Teresa), així com els Missioners del Verb Encarnat”, comenta Michael, que tot i la gravetat de la situació a la Franja assegura que tant l’església llatina de la Sagrada Família com l’ortodoxa de Sant Porfiri, que va ser també brutalment atacada, “tracten de mantenir un cert ordre”.
La proximitat de Francesc i Lleó XIV
Durant aquests gairebé 2 anys de conflicte, la comunitat cristiana de Gaza ha tingut el consol de sentir la proximitat del papa Francesc, qui va trucar gairebé cada dia fins a la seva mort per interessar-se per la situació. El seu successor, Lleó XIV, també s’hi ha posat en contacte diverses vegades des que va ser elegit pontífex el passat 8 de maig. La darrera, aquest dimarts 16 de setembre, segons han informat els mitjans vaticans.
Per a Michael, el suport dels papes ha sigut “espiritualment reconfortant i tranquil·litzador”. “Gràcies a ells —detalla— sentim que no estem sols en aquest món. Però en realitat, els atacs aeris continuen colpejant les cases i els carrers que envolten l’església. Cada dia, la metralla, les pedres i la pols arriben a l’interior, juntament amb el so i els tremolors dels bombardejos”.
Malgrat la gravetat d’una situació per a la qual no hi ha adjectius possibles, Jawdat Michael, des de Jericó, no perd l’esperança. “He de mantenir l’esperança, perquè no tinc una altra opció. Sense ella, no puc despertar-me cada dia i continuar contribuint de la manera que pugui. Això s’ha d’acabar, i preguem que acabi aviat. Cada minut a Gaza és dur i insuportable”, conclou.
