Un grup de 120 joves catòlics de les parròquies de Santa Maria de Gràcia i Santa Maria del Remei de Les Corts de Barcelona ultimen els preparatius per a viure el Jubileu dels Joves a Roma, que serà presidit pel papa Lleó XIV. Allà es reuniran amb els 500 mil joves —entre ells 3.000 catalans— que, segons dades oficials de la Santa Seu, participaran en aquesta trobada juvenil catòlica internacional.
El capellà Íñigo de Alfonso (Barcelona, 1986) és jove vicari de la parròquia del Remei, advocat per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i farà 3 anys d’ordenat sacerdot al setembre. Ell, juntament amb el rector de Santa Maria de Gràcia, acompanyarà els joves en la seva peregrinació jubilar a Roma i anima a qui encara no s’hagi decidit a participar d’aquesta gran trobada de la joventut catòlica mundial, que comença aquest 28 de juliol, a fer-ho.
“Recordo un dels joves que hi va i em deia, ‘tinc dubtes de fe però vull tornar a creure amb més força’, un altre em deia que portaria algunes polseres per a intercanviar i d’altres hi van amb un sentit d’aventura perquè seran dies de dormir poc, menjar regular, farà molta calor i potser es farà present el cansament però els qui ja hem viscut aquestes trobades abans sabem que al final, l’experiència és molt bonica i enriquidora”, expressa Íñigo, que també ha treballat en el camp del dret internacional i els drets humans.
Com s’estan preparant els joves de la seva parròquia del Remei per a participar en el Jubileu?
Nosaltres hem explicat als joves que, en primer lloc, això és un pelegrinatge i no un viatge de turisme. Això no treu que no tinguem moments d’esbarjo i lleure, però el motiu principal del nostre viatge és guanyar el Jubileu. En aquest sentit hem anat fent xerrades, trobades, barbacoes, ja que som un grup gran i volem anar-nos coneixent tots i viure aquest Jubileu sota el signe de l’esperança, tal com ho va orientar el papa Francesc. També ens motiva veure, encara que sigui de lluny, el papa Lleó XIV. Espero que tinguem sort en això!
Quines expectatives li han manifestat els joves que participaran per primera vegada en aquesta trobada multitudinària de joves catòlics?
Hi ha un parell de joves que s’estrenen en aquest tipus de trobades catòliques multitudinàries. Em sembla que és una experiència que ajuda a enfortir la fe dels joves, que veuen la universalitat de l’Església. Penso que si no fos per aquestes trobades, viuríem la nostra fe d’una manera més de barri, parroquial o diocesana. De manera que gran part de les expectatives dels nois és veure i contemplar una experiència espiritual que els apropi més a Déu. Els nois també ens diuen que volen enfortir els seus vincles com a grup parroquial en l’amistat i la convivència, consolidant aquest sentit de pertinença que la joventut cerca molt avui dia. No hi ha dubte que serà un moment de gràcia per a tothom.
En aquest ambient de fe, també és possible que aflorin inquietuds vocacionals al sacerdoci o a la vida consagrada?
Això, indubtablement. Si veiem les estadístiques, cada vegada que hi ha una trobada de la joventut catòlica mundial, com poden ser les JMJ, en els mesos següents hi ha hagut un increment de vocacions degut al fet que la gràcia del Senyor es vessa aquests dies de manera extraordinària i després perquè els joves contemplen que no estan sols, que hi ha altres com ells en diversos llocs del món amb les mateixes inquietuds i preguntes i aquesta alegria que s’encomana. Al final, compartim tots aquests sentiments que som molts i que anem tots a l’una amb el successor de Pere. No dubto que aquest Jubileu serà un moment de molta gràcia i que els joves es plantejaran coses transcendents per a la seva vida.
I a escala personal, com a sacerdot, quines expectatives té del Jubileu?
La primera és poder estar a prop del papa Lleó, encara que el vegi a dos quilòmetres o l’hagi de veure per una pantalla. I després, poder viure moments com la missa d’enviament que es fa el diumenge que finalitza el Jubileu i poder concelebrar amb ell és una motivació per a mi i la meva vocació. Encara que tinc certa edat, sóc un sacerdot relativament jove i ha estat bonic poder acompanyar els nois en totes aquestes setmanes de preparació i veure que gent més jove que tu es motiva per anar a un esdeveniment de fe t’ajuda i t’anima en la teva vida sacerdotal. Aquest tipus d’esdeveniments ens fa veure que seguir Crist sempre val la pena.
Des de la seva experiència, considera que l’Església a Catalunya està intentant connectar amb els joves?
Considero que l’Església sempre està intentant connectar amb tothom, no només amb els joves. En aquest moment parlem dels nois però també penso en la gent gran que passa molts d’aquests últims moments de la seva vida sols. Dit això, em sembla que a l’Església catalana i universal els joves sempre hi són presents i el missatge és sempre el mateix perquè ve de Jesús i no el podem modificar, però el que intentem fer des de la comunitat eclesial és renovar la manera com arriba aquest missatge. Certament que els joves d’avui no són els mateixos de fa vint anys, i allà veiem que neixen realitats per a la transmissió del seu missatge, com ara Effetà o Hakuna, però sense oblidar que la salvació no passa per cap moviment o grup, sinó per l’Església i per Crist.
Què tan atractiu per a la joventut continua sent el missatge de l’Evangeli en una societat tan secularitzada com la nostra?
Quan em pregunten per aquest tema, sempre destaco que certament encara que hem baixat en quantitat pel que fa al nombre de creients, famílies i persones que regularment assisteixen als oficis religiosos en els últims 30, 40 o 50 anys, el que ha augmentat és la qualitat. Certament, abans teníem moltíssima gent que assistia a l’Església però ho feien més per costum que per una trobada personal i comunitària amb Jesús. Abans batejaves un fill o anaves a la parròquia el diumenge per costum, encara que no creguessis, i després s’ha vist que en no tenir fonaments forts, es deixava de banda la fe. Jo acostumo a fer bastants bodes a l’any i veig joves, adults que es volen comprometre a viure en l’amor i viure la seva fe. Tenim menys fidels, però el compromís cristià ha augmentat en aquells qui decideixen creure, i a la llarga, això dona abundants fruits a les parròquies i comunitats.
Un altre element que a vegades se’ns oblida és que l’Església és universal. Jo estudio a València dret canònic amb companys d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, i allà l’Església creix, es creen parròquies, diòcesis, hi ha famílies i vocacions, i em sembla que podem aprendre molt sobre la seva vivència de fe.
