L’olor de cremat perdurava aquest dijous en els pobles afectats per l’incendi forestal al Baix Ebre tot i quedar gairebé controlat pels Bombers de la Generalitat, que continuen remullant —amb el suport de la pluja caiguda les últimes hores— un terreny en què 3.300 hectàrees han estat convertides en cendra.
Era una olor que arribava també a moltes de les cases de la gent gran que, vivint sola o acompanyada d’un o més familiars, té més presència en pobles d’interior que del litoral ebrenc, amb municipis on la demografia és més alta. “Els que han viscut amb la por de veure atansar-se les flames són uns termes que no deixen de ser petits nuclis de població on tothom es coneix i tothom s’ajuda”, apunta Joaquim Amaré, administrador i portaveu de Càritas Diocesana de Tortosa.
“La gent gran ens anima a aixecar-nos i continuar endavant”
L’incendi ha estat un nou episodi que aquesta franja poblacional (per al director de Càritas Tortosa, Dídac Rodríguez, “la que més afectada es veu en situacions d’emergència inesperades”) ja ha acumulat en una memòria d’esdeveniments viscuts, alguns més catastròfics i tràgics que altres, que la converteixen en “una part de la societat que és un tresor i un mirall per la seva capacitat de superar les adversitats”, com subratlla Amaré. “Alguns dels qui aquests dies es confinaven a les seves llars han viscut la Guerra Civil, la postguerra, greus inundacions en aquestes Terres de l’Ebre, la pandèmia de covid o, com en aquest incendi forestal, la desaparició de molts camps de conreu que havien treballat tota la vida”, reconeix.
“A pesar d’això”, afegeix Amaré, “aquest dijous ja ens estan tornant a demostrar que podem aixecar-nos novament i continuar la vida com es pugui“. Una vida en què, ja sense les flames atemorint milers de persones i provocant una tensió generalitzada, seran moltes persones grans de localitats com Xerta, Paüls, Aldover o Alfara de Carles, les més afectades per l’incendi, que continuaran rebent una trucada des de Càritas: “Des de dilluns passat, hem prioritzat contactar-hi telefònicament, sense fer actuacions més estratègiques, i donar suport moral a qui més podia necessitar-ho”, prossegueix aquest tortosí.
Davant d’una tragèdia sense víctimes mortals i “que podria haver estat més greu si no s’hagués actuat de manera tan ràpida per part dels equips d’emergència”, com reconeix el treballador de Càritas Tortosa, el panorama serà, en alguns indrets, “desolador moralment“. Això passarà, com afegeix, “pel fet que la identificació amb el territori que tenen moltes persones adultes és molt més accentuada que la de les més joves, ja que moltes d’elles són desconeixedores del ric tresor agricultor i ramader que, fa unes dècades, va ser aquest pulmó natural que tenim a les nostres terres”, conclou l’administrador de Càritas.
