“El que passa a Grècia amb les persones migrants és el mateix que passa a Itàlia i Espanya. La política europea a les fronteres és tortura i mort“. Amb aquestes dures paraules resumeix la periodista i defensora dels drets humans Helena Maleno Garzón la dramàtica situació de tantes persones migrants que intenten arribar per mar a les illes canàries.
La denúncia de Maleno arriba poques hores després d’una nova tragèdia en aigües de l’oceà Atlàntic que va costar la vida a 37 persones, entre les quals hi havia quatre dones i dos nens de curta edat. Els fets van tenir lloc durant la matinada del dimecres 21 de juny, a uns 130 quilòmetres de Gran Canària i 40 del Sàhara Occidental. El grup, que estava format per 61 persones que viatjaven en una embarcació pneumàtica, va estar més de dotze hores esperant un rescat que no va arribar a temps.
Segons va informar a través de Twitter l’activista espanyola, impulsora de l’ONG Caminando Fronteras, hi va haver vint-i-quatre supervivents, dos dels quals eren menors. Després de ser rescatats per les autoritats marroquines, en una operació coordinada per Salvament Marítim, els supervivents van ser portats de nou a la costa del Sàhara. Entre les persones que van morir, només es va poder recuperar el cos d’un nen petit: “L’helicòpter espanyol ha recollit el cos inert d’un nen. La imatge de la vergonya després de deixar-los morir ofegats”, va denunciar l’activista.
L’operació de salvament es va activar a les vuit de la tarda del dimarts 20 de juny, quan Caminando Fronteras va rebre la trucada d’emergència per part de les mateixes persones que viatjaven a l’embarcació. Immediatament després, l’ONG va posar al corrent de la situació a les autoritats espanyoles. Finalment, l’ajuda va arribar al voltant de les sis del matí de l’endemà. “És tortura tenir seixanta persones, entre elles sis dones i un nadó, més de dotze hores esperant un rescat en una embarcació pneumàtica feble que es pot enfonsar en qualsevol moment”, va advertir Maleno.
En aquest sentit, l’activista, que resideix al Marroc des de fa dues dècades, va assegurar que les autoritats d’Espanya i Marroc estan jugant amb la vida de les persones: “Espanya diu que vagi el Marroc, encara que no hi ha aigües SAR [Search and Rescue, per les seves sigles en anglès] marroquines. El Marroc diu que va perquè les aigües fins a les Canàries són seves, però al final els deixa esperant perquè els és igual que es morin“, va lamentar Maleno.
Segons va assenyalar la impulsora de Caminando Fronteras, l’actuació d’Espanya es va limitar a desviar un vaixell de càrrega al qual van tenir bloquejat durant hores al costat de la pneumàtica; un moviment, segons Maleno, efectuat per “curar-se en salut per si s’ofeguen treure’s de sobre les responsabilitats”. “La gent en pànic, sobre una goma sense menjar, exhausta”, va afegir.
La ruta canària es va cobrar la vida d’unes 1.800 persones només l’any 2022. Durant les darreres setmanes, les bones condicions meteorològiques estan afavorint la creixent afluència de noves embarcacions carregades de persones que arrisquen la vida per intentar entrar a Europa a través de les illes canàries.
L’Hospital de Campanya de Santa Anna també es va fer ressò de la tragèdia: “Ningú no assumirà la responsabilitat d’aquest desastre. La indiferència mata”, va manifestar a través de Twitter aquesta entitat que cada dia rep persones supervivents de pasteres que viuen als carrers de Barcelona.
Aquesta nova desgràcia, que el director d’Open Arms Òscar Camps va qualificar d'”inacció deliberada” com a part d’un “genocidi estructural”, arriba tot just una setmana després del naufragi al mar Jònic que va posar fi a la vida de centenars de persones a prop de la costa de Grècia.
