Habemus papam. L’Església catòlica té, des d’avui, un nou líder. Es tracta de Robert Prevost, el fins ara prefecte del Dicasteri per als Bisbes, de 69 anys i natural de Chicago. El flamant pontífex s’anomenarà Lleó XIV. Robert Prevost ha resultat elegit aquest dijous 8 de maig a les sis de la tarda en el quart escrutini del conclave més universal i amb més cardenals de la història, un total de 133 procedents dels cinc continents.
El nou papa destaca per la seva joventut i és el primer papa nord-americà de la història. Aquest matemàtic de l’orde dels Agustins, va passar més de 20 anys com a missioner al Perú i té ascendència espanyola per part de mare. Era el prefecte del Dicasteri per als Bisbes i el seu nom original és Roberto Francisco, ja que la família de la seva mare era espanyola i el seu pare tenia orígens francesos. Va nàixer a Chicago, però té nacionalitat peruana.
L’elecció ha estat anunciada al món quan passaven uns minuts de les 18 hores per mitjà de la fumata blanca de la xemeneia col·locada en la teulada de la Capella Sixtina. L’estupor inicial dels fidels al voltant de la plaça, s’ha transformat en alegria en comprovar que els 133 purpurats tancats en conclave s’han aconseguit posar d’acord i aconseguir la majoria de dos terços: 89 vots. Amb la fumata, un aplaudiment ha esclatat en la plaça, i han sonat les campanes.
Prevost s’ha convertit així en el successor del papa Francesc, que va morir el passat 21 d’abril, coincidint amb l’inici de la Pasqua, en la seva residència de Casa Santa Marta del Vaticà. Ha estat precisament en aquest espai situat a pocs metres de la basílica de Sant Pere on des d’aquest passat dimecres 7 de maig s’han allotjat la majoria dels participants de l’elecció papal, mentre que altres ho han fet en un edifici annex. Aquesta situació ha estat propiciada pel fet que Santa Marta, construïda l’any 1978 específicament per allotjar els participants del conclave, que fins ara no havien superat els 120, no disposa de prou habitacions per acollir el nombre actual de cardenals.
El conclave ha estat precedit per les anomenades congregacions generals, assemblees que s’han celebrat entre el 21 d’abril i el 6 de maig i durant les quals els cardenals han tingut ocasió de conèixer-se mútuament, saber com pensen els uns i els altres, i establir un retrat mental del perfil de papa que necessita l’Església en aquest nou punt d’inflexió de la seva història.
En aquestes trobades han participat 244 cardenals, electors i no electors, entre els quals hi ha hagut 114 d’Europa, 37 de l’Àsia, 32 de Sud-amèrica, 28 de Nord-amèrica, 29 de l’Àfrica i 4 d’Oceania. El procés ha donat lloc a múltiples reflexions sobre els reptes de l’Església en el món actual des de diferents claus geogràfiques i a partir de temes com la sinodalitat, l’ecologia, les finances vaticanes, l’evangelització, les migracions i les guerres en curs.
