Pocs minuts després de les 19 hores d’aquest dimarts 24 de desembre, el papa Francesc va obrir la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, el moment oficial d’inici del Jubileu que porta per lema “Pelegrins de l’Esperança”.
“Entrem en el temple de la misericòrdia i del perdó perquè a tot home i dona li sigui obert el camí de l’esperança que no defrauda”, havia convidat minuts abans el pontífex dirigint-se als concelebrants i membres del clergat que l’envoltaven en l’atri de la basílica (entre els convidats, també, la primera ministra italiana, Georgia Meloni) i les prop de 30.000 persones presents a la plaça Sant Pere.
“Una pasqua de renovació”
Més de vuit anys va esperar la Porta per a tornar-se a obrir, després del Jubileu extraordinari dedicat a la misericòrdia convocat pel Papa per a 2015 i 2016. “La Porta Santa que s’obre en la nit de Nadal és una invitació complir un passatge, una pasqua de renovació, a entrar en aquesta vida nova que ens ofereix la trobada amb Crist”, va escriure Francesc en xarxes socials aquesta mateixa tarda.
Amb 88 anys acabats de fer, Jorge Mario Bergoglio va iniciar així el primer Jubileu ordinari del seu pontificat, va travessar la Porta símbol del pelegrinatge més emblemàtic del catolicisme i va ser ràpidament escortat per 54 representants del poble fidel de Déu dels cinc continents que se li van unir en la peregrinació cap a l’interior de la basílica vaticana.
El Ritu d’Obertura de la Porta Santa va incloure la proclamació d’una lectura del capítol 10 de l’Evangeli de Sant Joan, amb el versicle: «Jo soc la porta. Si algú entra per mi, estarà fora de perill; entrarà i sortirà i trobarà pastura». El gest d’entrar en la basílica per la Porta Santa ha d’interpretar-se a la llum d’aquest text ja que, segons la Santa Seu, entrar per la Porta Santa expressa la voluntat de continuar i deixar-se guiar pel Fill Unigènit de Déu.
“Els jubileus són moments preciosos per a fer balanç de les nostres vides, com a individus i com a comunitat. A més, són ocasions per a la reflexió, el recolliment i l’escolta del que l’Esperit Sant ens diu avui”, va plantejar ahir el Papa en preparar el clima per a la celebració, que a partir d’ara s’estendrà fins al 6 de gener de 2026, amb més de 35 jubileus temàtics al llarg de l’any, i per als quals s’esperen unes 30 milions de visites a Roma.
Per al Papa, segons va dir en la vespra, “la Porta Santa que s’obre, en la nit de Nadal, és una invitació a fer un passatge, una Pasqua de renovació, per a entrar en aquesta vida nova que ens ofereix la trobada amb Crist”.
700 anys de Nicea
El Jubileu Ordinari de l’any 2025, celebració pròpia de l’Església catòlica, coincideix amb un aniversari significatiu per a tots els cristians: el 1700 aniversari de la celebració del primer Concili Ecumènic, el Concili de Nicea, potser l’únic viatge que faci Francesc durant l’Any Sant. En la butlla de convocatòria del Jubileu, el pontífex va escriure que l’aniversari del Concili de Nicea «convida els cristians a unir-se en lloança i en l’agraïment a la Santíssima Trinitat i, en particular, a Jesucrist, Fill de Déu, “de la mateixa naturalesa del Pare”, que ens ha revelat semblant misteri d’amor» (Spes non confundit,17).
I així, aquest Nadal, com és costum, van ser presents en la basílica de Sant Pere, per a la Missa del gall, convidats d’algunes de les altres esglésies i comunions cristianes presents a Roma. Alguns d’aquests hostes ecumènics van estar convidats a travessar la Porta Santa després del Papa. Aquesta invitació va ser un gest d’hospitalitat, que els convidava a compartir l’alegria de l’Església catòlica en l’obertura del Jubileu.
Per a Francesc, així, “l’any jubilar era un temps de redempció i de renaixement, marcat per unes certes decisions de fort caràcter simbòlic, que encara avui, manté una vigència aclaparadora: el descans del cultiu de la terra, per a recordar-nos que ningú la posseeix ni pot explotar-la, perquè pertany a Déu i ens és oferta per Ell com un do que cal custodiar; la condonació dels deutes, que pretenia restablir cíclicament, per tant cada 50 anys, una justícia social contra les desigualtats; l’alliberament dels esclaus, per a conrear el somni d’una comunitat humana lliure de prevaricacions i discriminacions, més semblant al poble de l’èxode, al qual Déu havia volgut com una sola família en camí”.
Després de la inauguració formal de l’Any Sant amb l’obertura de la Porta que s’obre només en els Jubileus ordinaris cada 25 anys i eventualment en els extraordinaris, el Papa dedicarà les primeres dues setmanes de la celebració a l’obertura de les altres quatre Portes Santes a la ciutat eterna: les altres tres basíliques papals (Santa Maria la Major, Sant Pau Extramurs i Sant Joan del Laterà) i en la presó de Rebibbia, com a manera de donar suport gestual a les seves reiterades demandes per a millorar les condicions de la població reclusa i del seu reclam històric perquè les penes sempre siguin considerades una “finestra d’esperança”, amb un horitzó de futur, lluny de les visions que promouen pena de mort i presons perpètues com formules màgiques. El dia 26 de desembre, la de Rebibbia serà la segona porta santa a obrir-se i després seguiran Sant Joan del Laterà (29 de desembre), Santa Maria la Major (1 de gener) i Sant Pau Extramurs (5 de gener).
Article d’Hernán Reyes publicat en col·laboració amb Religión Digital
