Poc després d’arribar a l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció d’Alcover, a l’Alt Camp, el precoç organista d’aquesta parròquia, Gregori Carles Pimentel (2006), és aturat per una dona gran que l’ha reconegut. “Té uns dits privilegiats”, confessa ella després de parlar-hi. Són els dits d’un jove pianista que aquest estiu ha posat fi a una etapa de set anys al Conservatori de Música de Vila-seca, acabant-hi amb els estudis de grau professional, per fer el salt, aviat, al Centre Superior de Música Liceu, a Barcelona.
El seu és un dels rostres més joves que han freqüentat el temple des que el seu primer professor de piano a l’escola de música d’aquesta població, Josep Maria Gomis, va descobrir en ell un talent que es podia polir. “Vaig seure aquí, amb ell, en unes festes d’Advent de fa anys”, admet, referint-se a l’orgue elèctric d’aquesta església del segle XVI, “i aquí, en les celebracions importants, és on millor m’ho he passat“.
Però el destí podria haver fet que, en comptes de ser una jove promesa que ja ha despertat l’interès d’altres parròquies veïnes seduïdes per la seva qualitat musical, Pimentel hagués començat la seva carrera musical en entorns religiosos de l’església evangèlica de la República Dominicana: “D’allà és on van arribar els meus pares abans que jo nasqués, portant una atracció per la música que a mi em van saber transmetre des que era un nadó“, apunta el músic, amant del piano des dels quatre anys i que, en “una de les millors oportunitats que he tingut”, va poder tocar l’orgue del Monestir de Montserrat en el marc d’un curs organístic convocat per l’abadia benedictina. “Si el tornés a fer”, afirma, “l’aprofitaria molt més”.
Conscient que “tocar l’orgue és una professió brillant i per la qual paga la pena dedicar-hi tots els esforços possibles”, Pimentel destaca la versatilitat que té l’orgue per amenitzar nombroses tipologies de celebracions, i manté que, “tot i ser estrany en el meu cercle d’amistats que algú com jo decideixi passar tantes hores en una església”, l’ambient que hi ha trobat ha estat procliu per fer-ho realitat. “Casos com el seu”, afegeix el rector de la parròquia d’Alcover, Joan Anton Cedó, “demostren que si en un ambient parroquial es respira bé, permetent fins i tot que ho faci qui té el nas tancat, el resultat serà millor”.
Abans de fer les maletes cap a Barcelona i obrir un nou camí acadèmic aquest 2025, Pimentel continua treballant com a professor d’anglès i portant la seva música —”en què sempre hi ha lloc per a obres d’un dels compositors que més m’agraden, Johann Sebastian Bach“, indica— arreu de les terres tarragonines. “A partir d’ara potser no el podrem gaudir tant com voldríem a Alcover”, com reconeix Cedó, “si bé la seva terra nadiua i el seu bressol musical sempre seran aquí, a l’església i al poble que el va veure créixer”.
