Amb motiu del 60è aniversari del Sínode dels Bisbes, organ consultiu del papa creat per Pau VI el 15 de setembre de 1965, el cardenal maltès Mario Grech va fer una crida a “esforçar-se al màxim” perquè la tercera fase del procés sinodal en curs constitueixi “un pas més en l’experiència i la comprensió de la sinodalitat”.
En declaracions recollides per Vatican News, el secretari general del Sínode va repassar en aquestes notes l’evolució del Sínode sobre la sinodalitat, des que va arrencar l’any 2021 fins al seu desenvolupament posterior en un procés de tres fases per voluntat del papa Francesc.
Grech va recordar els fruits de les dues primeres etapes (diocesana, nacional, continental i universal) desenvolupades entre el 2021 i el 2024, i va convidar les Esglésies locals i els organismes nacionals i continentals a provar i avaluar les propostes recollides en el Document Final.
La intuició de Pau VI
Per entendre el present, Grech es va remuntar als orígens del Sínode, al motu proprio Apostolica Sollicitudo, amb què Pau VI el va instituir el 15 de setembre de 1965, en les darreres etapes del Concili Vaticà II. Amb aquest gest, va explicar, el papa Montini va voler “respondre a les peticions dels Pares Conciliars” i implicar el Col·legi Episcopal “en la prerrogativa petrina de sollicitudo per tota l’Església”.
El cardenal va destacar que Pau VI va dotar l’Església “d’una institució central que representa tot l’episcopat, capaç de fomentar la unió i la col·laboració dels bisbes del món amb el bisbe de Roma” i d’“assessorar-lo” en qüestions crucials per al Poble de Déu.
Des d’aleshores, s’han celebrat 16 Assemblees Generals Ordinàries, 3 d’Extraordinàries i 11 d’Especials, que han donat lloc a diverses exhortacions apostòliques postsinodals i han contribuït a la renovació de la vida eclesial.
L’obertura impulsada pel papa Francesc
Grech va assenyalar que, al llarg d’aquests seixanta anys, la institució sinodal ha evolucionat gràcies a tots els papes, especialment a Francesc, qui va impulsar el pas “d’un esdeveniment reservat a una assemblea de bisbes” a “un procés gradual amb la participació de tot el Poble de Déu”. Aquest procés va començar amb una fase de consulta, i va continuar amb el discerniment a càrrec de les conferències episcopals i les assemblees continentals, també va tenir dues sessions generals ordinàries a Roma (octubre del 2023 i 2024).
El papa Francesc ja havia anunciat aquesta idea el 2015, en el discurs commemoratiu del 50è aniversari del Sínode: “Els termes de la transformació del Sínode d’un esdeveniment a un procés, assenyalant l’escolta com a principi d’una Església constitutivament sinodal”, va dir el pontífex.
En aquella intervenció va remarcar que era essencial “una escolta mútua en què tots tenen alguna cosa a aprendre”: el poble, el col·legi episcopal i el bisbe de Roma. “L’un escoltant l’altre; i tots escoltant l’Esperit Sant”. Aquell discurs va inspirar la constitució apostòlica sobre el Sínode dels Bisbes, Episcopalis Communio, promulgada el 15 de setembre de 2018.
Cap a la comunió en l’Església
Per al cardenal Grech, les experiències recents mostren que “l’exercici de la sinodalitat és el camí privilegiat per assolir la comunió en l’Església”. “La bellesa i la força d’aquest procés es van experimentar durant les dues primeres fases de la XVI Assemblea General Ordinària, en les quals vam sentir el que l’Esperit diu a l’Església aprenent a escoltar-nos els uns als altres”, va afirmar.
Un camí “apassionant” que ha culminat amb la votació del Document Final, que el papa Francesc “va aprovar immediatament i va lliurar a l’Església com a part del magisteri ordinari”. “Recordar tots aquests esdeveniments és una gran alegria per a la Secretaria General del Sínode”, va subratllar Grech, que veu en la tercera fase una ocasió per avançar “en l’experiència i la comprensió de la sinodalitat”.
