Giovanni Maria Vian, exdirector de L’Osservatore Romano i catedràtic de la Universitat la Sapienza de Roma assegura que Lleó XIV serà un papa “molt curós amb les seves paraules” i “evitarà els tons abrasius”, però mantindrà l’esforç diplomàtic del Vaticà per aturar les guerres.
En una entrevista a La Vanguardia, l’analista italià diu que els primers passos del papa Prevost permeten “mirar el futur amb optimisme”, i remarca que pel que fa a la qüestió de la guerra a Ucraïna, l’enfocament del nou papa serà diferent del que va mantenir el seu predecessor, Francesc.
“Hi ha un gir clar. L’any 2022, quan es va produir la invasió d’Ucraïna, vaig dir que Francesc parlava amb accent anti-nord-americà, inclinat cap a Rússia, tot i reiterar la seva proximitat al poble ucraïnès. I aquesta va ser la línia que va mantenir”, assenyala Vian.
En canvi, segons l’exdirector de L’Osservatore, en aquell mateix any, quan encara no era ni cardenal, Robert Francis Prevost “va denunciar l’agressió imperialista russa i la violació dels drets humans”.
Malgrat aquestes diferències, Vian adverteix que “no hi ha ruptura” entre els dos papes i que Lleó XIV sent una actitud vers Francesc “sincera i molt gran”. “En definitiva —apunta—, va ser el papa Bergoglio qui el va impulsar, el va portar a Roma i el va promocionar de moltes maneres”.
Preguntat per l’elecció de Prevost per part dels 133 cardenals electors del conclave, Vian remarca que va ser una decisió “preparada” i que “va marcar la derrota del vaticanisme, especialment de l’italià”.
A més a més, opina que el cardenal Pietro Parolin “no tenia possibilitats reals” de ser elegit papa. “Els cardenals van insistir en un punt: volien un pastor. Parolin va ser col·laborador d’un capellà durant dos anys i després va fer carrera diplomàtica”, recorda.
