Amb pas tranquil, mirada campal i el seu nou llibre a les mans, el biblista i gaudinista Armand Puig arribava aquest divendres al vespre al Centre de Lectura de Reus travessant un dels molts carrers d’aquesta ciutat que tant per a ell com per a Antoni Gaudí, el genial arquitecte de la Sagrada Família, es va convertir en un dels primers espais que van conèixer durant les seves respectives infanteses. Hi presentava Antoni Gaudí, vida i obra (Pòrtic), escrit “sense voler demostrar res”, com advertia en les seves primeres paraules adreçades a un públic format per amics, coneguts i més d’un familiar d’aquest erudit tarragoní nascut a la Selva del Camp, a pocs quilòmetres de distància de l’indret on va començar tot.
Amb aquesta nova obra, Puig no volia demostrar res perquè són molts els investigadors que han sedimentat la biografia per la qual ha transitat el prevere “des que el 2010 va publicar el seu primer llibre sobre Gaudí, coincidint amb la visita de Benet XVI a Barcelona”, com constatava la periodista i glossadora de l’obra, Tate Cabré: “Un dels estudiosos que va començar la tasca continuada per Puig —evidenciava Cabré— va ser Josep Francesc Ràfols“, resident a la Selva del Camp i autor de la primera biografia d`’Antoni Gaudí, gràcies a la qual es van salvar molts detalls vitals cremats durant la Guerra Civil a l’obra magna de l’arquitecte, el 1936.
Un home d’una “gran saviesa teològica”
Amb aquest rerefons intel·lectual cultivat entre camps de secà, el vent de mestral i les aigües tridimensionals de la Costa Daurada, del qual Puig és continuador, el nou treball sobre “l’arquitecte de Déu” és el primer a recollir el seu contacte amb la fe, descrit amb la calidesa argumental que només és capaç de localitzar aquell qui ha experimentat les influències ambientals que va tenir. “Potser aquí no tenim obres seves, però ell es va inspirar en la contemplació de la natura que ens envolta, al Camp de Tarragona, més lliure de les indústries i el turisme d’ara”, reconeixia, per la seva part, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que compartia amb el públic els detalls dels seus primers vincles amb Puig, a Roma, fa quatre dècades.
L’arquitecte, que per al biblista Armand Puig no hi ha dubte que acabarà sent beatificat en un futur no gaire llunyà, era home de Déu i tenia una gran saviesa teològica, “tot i que no va fer estudis teològics”, com precisava l’arquebisbe. Si ho hagués fet, possiblement no hauria tingut temps per a la dedicació artística: “Era de comunió diària al final de la seva vida i havia anat fent un pòsit espiritual extraordinari”, afegia el prelat, que apuntava, citant el francès Pierre Rousselot, cap al fet que Gaudí “s’adheria a la fe des d’una percepció interior, en què arribava a l’invisible [Jesús] a través del que és visible [els signes de la naturalesa], tal com expressa dissenyant la Sagrada Família, on ens fa visible, al seu torn, la carn de Jesús”.
“Davant nostre tenim una persona tocada per un do, però alhora del poble”, assegurava Puig en una última intervenció en què recomanava “comprendre Gaudí des de l’infant que baixava corrent cada dia el carrer que portava a la seva primera escola fins a l’adult que reelaborava els seus somnis“. Sense cultura teològica, Gaudí va innovar des de la tradició, però també va dialogar amb múltiples corrents artístics i, a la Sagrada Família, “amb la seva Tarragona”, on va néixer, també, el seu biògraf.
