“La fam a Gaza és real i, per més que hi hagi casos que s’hagin robat alguns camions, això no pot justificar de cap manera que l’ajuda arribi amb comptagotes.” Aquest és el missatge que deixa Gabriel Romanelli, rector de la parròquia catòlica de Gaza, en una de les darreres actualitzacions sobre la situació humanitària a la Franja.
En el vídeo, publicat dimecres 28 de juliol, el capellà argentí sosté que cal una resposta “molt més decidida” per part de la comunitat internacional: “Ha de ser molt més perquè la necessitat és terrible.” Denuncia que les xifres d’ajuda actuals són insuficients: “Poden semblar molts 100 o 120 camions, però n’han d’entrar molts més”, diu, recordant que abans del conflicte, hi accedien entre 400 i 500 camions diaris, xifra que contrasta dramàticament amb la situació actual.
Condicions extremes a una Gaza arrassada
Romanelli descriu una realitat colpidora: “Avui salvar persones a Gaza és com salvar la gent que està en el desert, literalment, en aquest desert que són les runes de Gaza”, apunta referint-se a una destrucció que afecta tots els àmbits de la societat gaziana: infraestructures, hospitals, subministraments i vida quotidiana.
El rector també parla de la crítica situació en l’àmbit de la sanitat de la Franja, on la manca d’entrada d’ajuda humanitària ha provocat, segons les Nacions Unides, “el pitjor escenari de fam possible“. “Els casos de desnutrició han de ser tractats mèdicament. No se solucionarà només començant a menjar d’un dia per l’altre”, remarca Romanelli. A més a més, lamenta que fins i tot quan l’ajuda entra, arriba a preus desorbitats: “Hi ha alguns aliments que es comencen a trobar als mercats, alguns els compren a preus carísims, altres els roben, també es fan bescanvis”, relata.
La resposta espiritual: caritat i esperança
Més enllà del drama material, Romanelli fa una crida a la resposta espiritual: “Nosaltres també, en l’àmbit espiritual, davant d’una necessitat, hem d’oferir ajuda o el que calgui.” I afegeix, citant Jesús: “Demaneu i se us donarà, cerqueu i trobareu, truqueu i se us obrirà.”
El sacerdot assegura que, malgrat haver perdut gairebé tot el que tenien, la gent manté la fe: “Molts habitants de Gaza hem perdut tot, però no hem perdut la fe, no hem perdut l’esperança sobrenatural.” I adverteix sobre un dels perills més grans: “Un dels signes més terribles abans de la fi del món és que s’encongeixi la caritat.” Per això proposa: “On no hi hagi caritat, sembrem caritat per collir caritat.”
Resistència quotidiana i dignitat
Malgrat les condicions extremes, Romanelli relata moments d’esperança i resistència. Com ara la recent visita a la parròquia per part d’una delegació de les Nacions Unides o la recuperació de Nayib, un jove que va resultar ferit en l’atac de l’exèrcit d’Israel a la parròquia del passat 17 de juliol: “Ha sortit de l’hospital. Està millor. Avui es trobava particularment millor, però ha de continuar fent repòs”, comenta.
La vida religiosa i espiritual continua sent una força vital en el complex parroquial: “Els nens continuen resant, els adolescents continuen resant”, diu Romanelli, afegint que tot i els bombardejos constants i el perill real, la comunitat intenta mantenir-se activa: “Intentem veure de quina manera enginyosa podem organitzar-nos, perquè hi ha molt de perill: és una pluja de fragments després dels bombardejos. Els fragments petits poden matar igual”.
Justícia, denúncia i acció concreta
Romanelli subratlla que la caritat “supleix moltes vegades, però per a aquells que tenen a les mans el poder de fer justícia, han de fer justícia contra tota injustícia.” En aquest punt, fa una crida a donar a conèixer la situació de manera clara i compromesa: “Ajudar concretament, oferint més ajuda espiritual, moral, donant a conèixer de manera equilibrada, veraç, forta, amb claredat i amb caritat el que està passant.”
Finalment, recorda les xifres esfereïdores d’aquest conflicte sagnant que durant els darrers 22 mesos ha deixat a Gaza més de 145.000 ferits i 60.000 morts, entre els quals, els infants ja sumen més de 17.000. “Continuem demanant per la llibertat de tots els que estan privats de llibertat, perquè aquest poble pugui seguir existint a la terra dels seus avantpassats”, conclou Romanelli.
