Fraternitat, oració i servei: l’esperit agustí arriba al cor del Vaticà amb Lleó XIV

cropped-fav.png
Robert Francis Prevost, durant els seus anys com a bisbe al Perú. | Diòcesi de Chiclayo

Amb l’elecció de Robert Francis Prevost com a papa, sota el nom de Lleó XIV, un membre de la comunitat agustina arriba per primer cop a la càtedra de Sant Pere. Aquest orde religiós, de caràcter mendicant, va ser fundat l’any 1244 i és present arreu del món. La seva espiritualitat es basa en la Regla de Sant Agustí, que promou la vida en comunitat, la recerca interior de Déu i la caritat fraterna.

L’Orde de Sant Agustí (OSA) té el seu origen en moviments eremítics sorgits a la Itàlia del segle XII, que van ser unificats sota una mateixa regla per iniciativa del papa Innocenci IV. El capítol fundacional, celebrat a Roma el 1244, va establir les primeres constitucions, el vestit religiós (hàbit negre amb cinturó de cuir) i l’elecció d’un prior general. Amb el suport del papa Alexandre IV, el 1256 els agustins es van consolidar com un de les quatre grans ordrs mendicants de l’Església.

A diferència d’altres ordres fundades per un líder carismàtic concret, els agustins van néixer de la voluntat eclesial i van adoptar Sant Agustí com a referent espiritual. Com a frares mendicants, els seus membres viuen de la caritat i combinen la vida contemplativa amb l’acció apostòlica. Avui, la seva missió inclou l’educació, l’acompanyament pastoral, les missions i el treball social, especialment en contextos urbans i multiculturals.

La trajectòria del papa Lleó XIV reflecteix aquest esperit missioner: format als Estats Units dins la Província de Sant Tomàs de Villanova, a 28 anys va ser enviat en missió al Perú, on l’any 2014 esdevindria bisbe de la diòcesi de Chiclayo nomenat pel papa Francesc. La seva experiència llatinoamericana i el seu lideratge dins l’orde (fou prior general entre 2001 i 2013)) l’han atorgat un perfil universal i profundament pastoral.

Formació per adults a la Fundació Ateneu Sant Roc I @Blog Agustinos

Actualment, l’orde de Sant Agustí és present en més de cinquanta països. A l’Àfrica, on té cinc províncies, compta amb vicariats i delegacions al Congo, Kenya, Nigèria i Tanzània. Totes aquests organismes s’apleguen a través de la Unió de Frares Agustins a l’Àfrica. A Amèrica del Nord, compta amb províncies a Califòrnia, Chicago i Villanova, a més de la Federació d’Agustinians d’Amèrica. A Llatinoamèrica, els agustins es despleguen a través d’un ampli ventall de províncies i vicariats en països com Perú, Mèxic, Brasil, Colòmbia, Argentina, Bolívia i Xile.

A la regió d’Àsia-Pacífic, tenen presència a Filipines, Índia, Corea, Indonèsia i Austràlia. Finalment, a Europa hi ha comunitats a Espanya (Província de Sant Joan de Sahagún) Itàlia, Irlanda, Alemanya, Polònia, Anglaterra, Escòcia, Bèlgica, Bohèmia, Malta, entre altres. A través d’aquesta xarxa global, els agustins continuen promovent la seva vocació de servei, fraternitat i recerca de Déu en comunitat.

A Catalunya hi ha diverses comunitats agustines, tant femenines com masculines. A Barcelona, hi ha el Monestir de Santa Magdalena, al carrer Vallmajor, on resideixen les germanes agustines, i a l’Hospitalet de Llobregat, la comunitat de les Germanes Agustines Missioneres de Nostra Senyora de la Consolació, a la Casa San Agustín.

Pel que fa a les comunitats masculines, l’orde dels és present a Badalona, a la parròquia de Sant Roc, a l’avinguda del Maresme, des dels anys setanta. Allà desenvolupen una tasca pastoral i social molt arrelada, en col·laboració amb la Fundació Ateneu Sant Roc. A més, també tenen presència a Barcelona ciutat, a la parròquia de Sant Agustí, al barri del Raval.

Com a anècdotes sobre les ordres agustinianes a Barcelona, la comunitat agustina del convent de Sant Agustí del Raval es va restablir fa pocs anys gràcies a un acord amb el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que va permetre retornar als agustins un espai que havia estat seu abans de la desamortització de Mendizábal 1835. I com a segona dada significativa, l’actual bisbe auxiliar de Barcelona és confessor ordinari de la Comunitat d’Agustines de Sant Mateu.

Amb Lleó XIV, la vida i missió dels agustins reben una nova projecció mundial. El seu testimoni d’una fe arrelada en la comunitat, l’oració compartida i el compromís social connecta amb els grans desafiaments del món actual. Des de Badalona fins a Lima, passant pel Raval barceloní i els confins d’Àfrica i Àsia, l’esperit de Sant Agustí continua viu i fecund, ara també des del cor mateix del Vaticà.

Convent de sant Agustí, al Raval de Barcelona I Foto: Flama

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia