Una data molt esperada la d’aquest 7 de setembre, amb les canonitzacions de dos joves, un de principis del segle XX —Pier Giorgio Frassati—, i un altre d’aquest nou segle —Carlo Acutis—, després de l’ajornament degut a la defunció del papa Francesc l’abril passat.
La plaça de Sant Pere, plena de sol, resplendia també com ho fa en les grans ocasions, amb un mar de fidels congregats per a assistir a un doble esdeveniment: d’una banda, indubtablement, a les canonitzacions de qui l’Església espera que serveixin com a model per a una joventut que en aquest tercer mil·lenni continua buscant el seu lloc, en tants casos òrfena de sentit; i, d’altra banda, per a assistir a la primera cerimònia de canonitzacions presidides pel papa Lleó XIV, qui, a més, va poder saludar els pares i els germans d’un dels nous sants, Carlo Acutis, fet que no és habitual.
El Papa agustí va començar assenyalant que, encara que solem representar els sants ja “com a grans personatges”, la santedat sovint els va acompanyar quan, “encara joves, van respondre ‘sí’ a Déu i es van lliurar a Ell plenament, sense guardar res per a ells mateixos”. “En aquest marc, contemplem avui a sant Pier Giorgio Frassati i a sant Carlo Acutis: un jove de principis del segle XX i un adolescent dels nostres dies, tots dos enamorats de Jesús i disposats a donar tot per Ell“.
“Fins i tot quan els va afligir la malaltia i aquesta va deteriorar les seves joves vides, ni tan sols això els va detenir ni els va impedir estimar. Oferiu-vos a Déu, beneiu-lo i demaneu-li per ells i per tots”, va assenyalar Lleó XIV, qui va glossar breument la vida —curta, però plena— de tots dos nois que avui formen part del santoral de l’Església catòlica, remarcant a més que tots dos “van conrear l’amor a Déu i als germans a través de mitjans senzills, a l’abast de tots: la Santa Missa diària, l’oració, i especialment l’adoració eucarística”.
Durant l’homilia, el Papa va apuntar algunes de les qualitats que han adornat la vida, breu, que ha portat a tots dos nois als altars. “També avui, la vida de Pier Giorgio representa una llum per a l’espiritualitat laical. Per a ell la fe no va ser una devoció privada; impulsat per la força de l’Evangeli i la pertinença a associacions eclesials, es va comprometre generosament en la societat, va donar la seva contribució en la vida política, es va desgastar amb ardor al servei dels pobres”.
“Carlo, per la seva part, va trobar a Jesús en la seva família, gràcies als seus pares, Andrés i Antonia — presents avui aquí amb els seus dos germans, Francesca i Michele— i després a l’escola, també ell, i sobretot en els sagraments, celebrats en la comunitat parroquial. D’aquesta manera, va créixer integrant naturalment en les seves jornades de nen i d’adolescent l’oració, l’esport, l’estudi i la caritat”, va assenyalar en referència a Acutis, el ja conegut com a ‘sant milenial’.
“Benvolguts amics, els sants Pier Giorgio Frassati i Carlo Acutis són una invitació per a tots nosaltres, sobretot per als joves, a no malgastar la vida, sinó a orientar-la cap a dalt i fer d’ella una obra mestra. Ens animen amb les seves paraules: ‘No jo, sinó Déu’, deia Carlo. I Pier Giorgio: ‘Si tens a Déu com a centre de totes les teves accions, llavors arribaràs fins al final’. Aquesta és la fórmula, senzilla però segura, de la seva santedat. I és també el testimoniatge que estem cridats a imitar per a gaudir la vida al màxim i anar a l’encontre del Senyor en la festa del cel”, va remarcar el Papa.
La salutació prèvia del Papa abans de la cerimònia
“Bon dia, bon diumenge i benvinguts!”. Vint minuts abans que comencés la cerimònia de canonització, Lleó XIV va sortir per les portes de la basílica de Sant Pere per a saludar els milers de fidels congregats en la plaça. “Germans i germanes, la d’avui és una festa bellíssima per a tota Itàlia, per a tota l’Església i per a tothom”, va començar assenyalant, i dedicant una salutació especial “a tants joves que han vingut per a aquesta santa missa”.
“Després de la cerimònia, si teniu paciència, espero venir a saludar-vos a la plaça”, els va dir, anunci que va ser ratificat amb aplaudiments. Igualment va saludar “als familiars dels gairebé sants”, els va agrair el seu testimoniatge i va recordar que, igual que Pier Giorgio i Carlo, “tots nosaltres estem cridats a ser sants. Que Déu ho beneeixi. Gràcies per ser aquí”.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’.
