El jesuïta Francesc Xammar, nascut a Barcelona el 1933, ha mort aquest dilluns 15 de setembre al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, on vivia des de 2023, segons ha informat la Companyia de Jesús. “Aquesta ha estat una comunitat de jesuïtes on en Paco, com el coneixíem molts dels que vam poder trobar-lo en el nostre camí vital, ha conviscut al costat de molts altres jesuïtes que, com ell, van donar la vida pels més vulnerables de la societat“, indica Francesc Xavier Rius, administrador del Comitè Óscar Romero de Tarragona i amic íntim d’un Xammar que “era, sobretot, una bona persona“.
El contacte de Rius i Xammar es va establir a Tarragona, on el religiós —que va ser el fundador d’aquest grup creat a la ciutat arran de l’assassinat de l’arquebisbe salvadoreny i sant Óscar Romero— va arribar el 1966. Més concretament, als barris perifèrics de Torreforta i de la Floresta, “sent un capellà que va fer molt per tots aquells que no tenien tanta formació com ell”, continua Rius, “i fent una tasca enorme de solidaritat conjunta, és a dir, implicant sempre a tothom en la millora d’uns indrets que començaven a aflorar en el context de les dificultats polítiques, socials i econòmiques com les que hi havia aleshores”.
Amb vocació de servei, durant més de 6 dècades va treballar compromès amb la ciutat de Tarragona i molt especialment amb els sectors més vulnerables com a capellà, però també com a activista, líder veïnal i formant part del primer consistori democràtic, després de la dictadura, com a regidor, de 1979 a 1983. “Mentre feia tot això”, agrega Rius, “tenia temps per donar a conèixer la realitat que es vivia en molts països de l’Amèrica central fent que tarragonins i tarragonines hi viatgessin i que, personalment i des del voluntariat, prenguessin consciència de la situació“, rememora l’administrador del Comitè Óscar Romero.
Defensor d’una Església propera als pobres
Per a la historiadora Neus Baena, autora del llibre Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Món obrer, Església de base i antifranquisme a Tarragona (1951-1977), en què Xammar és un dels testimonis orals que apareixen, el jesuïta “va ser una persona molt estimada i respectada a la Floresta per la seva proximitat i compromís social i polític, en tractar-se d’un dels pilars fonamentals del moviment associatiu veïnal del barri durant la dictadura i la transició, a més de ser el líder de la Candidatura de Participació dels Veïns”.
Baena, que va entrevistar el prevere al barri de la Floresta per al seu estudi, afirma que “per a ell va ser molt important despertar, entre els veïns, el grau de conscienciació de la manca d’uns serveis dignes als barris de Ponent i, d’aquesta manera, reivindicar-los i lluitar per aconseguir-los”, abans d’assenyalar que “Francesc Xammar va ser defensor d’una Església propera als pobres i allunyada dels poders“.
“Fa tan sols 2 dies que encara ens demanava, des de la seva habitació, que continuéssim lluitant pel barri”, reconeix a Flama, per la seva part, Miguel Ángel Cruz, president de l’Associació de Veïns de la Floresta des de fa 12 anys i una de les persones que aquest dilluns rememoraven, des d’aquest punt de Tarragona, com “Xammar va arribar quan no s’hi tenia res de res, i va ser un referent per a tots i totes”.
“El seu lloc era aquest”, assevera Cruz, que recorda com “va esforçar-se perquè arribés la primera línia telefònica, perquè l’escola pública fos possible, perquè tinguéssim bons accessos viaris en aquest punt de l’extraradi, i tot plegat ho va fer convertint-se, fins que va marxar el 2022, en un capellà que, per a molts de nosaltres, era observat com un familiar o un amic més, al marge de ser creient o de no ser-ho”.
El sacerdot serà acomiadat aquest dimarts 16 de setembre al Centre Borja en una missa exequial que se celebrarà a les 17.30 h i el dissabte 20 de setembre a les 17 h la parròquia de Torreforta acollirà una missa en memòria seva presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. “Pregarem per ell i li continuarem demanant que ens acompanyi allà on sigui“, afegeix Cruz, qui continua treballant en un projecte ideat per l’associació veïnal que presideix: “Una plaça portarà el nom d’algú que, fins a l’últim moment, ha tingut en les parets de la seva habitació quadres, fotografies i records de totes les dècades viscudes a la Floresta i Torreforta“, conclou.
