La comissió executiva de la Conferència Episcopal Espanyola ha donat aquesta setmana el vistiplau al nomenament, anunciat el passat mes d’abril, del bisbe de Solsona, Francesc Conesa al capdavant de l’equip sinodal. El prelat, que substitueix Vicente Jiménez, serà a partir d’ara el referent de l’episcopat espanyol a l’hora de portar endavant el pla d’implementació a les diòcesis del document final del Sínode, que culminarà l’any 2028 amb la celebració d’una assemblea eclesial al Vaticà.
Quines orientacions tenen els bisbes per part de la Secretaria General del Sínode de cara a aquesta nova fase que ara comença?
El dia 27 de juny, hi ha prevista una reunió de la Secretaria del Sínode amb el papa Lleó. I després d’aquesta reunió, quan ell ho aprovi tot, sortirà el document de suport per a la fase d’implementació. Estem treballant per veure com portar a terme aquesta fase, i per això no només hem constituït l’equip sinodal de la Conferència Episcopal Espanyola, sinó que també recomanem i demanem als bisbes que en cada una de les diòcesis es posi en marxa aquest equip sinodal. El poden formar les mateixes persones que van estar en la fase d’escolta, però també pot ser renovat o complementat; cadascú veurà què és més convenient en la seva diòcesi. Alguns han pensat en el Consell de Pastoral impulsar aquesta tasca. Em sembla bé. És una opció. L’important és tenir persones que ajudin a posar en marxa aquesta fase d’implementació, que és una important, perquè hem tingut fase d’escolta de quasi dos anys; fase de celebració, de dos anys més, amb dues sessions, i ara venen tres anys, per veure com aplicar les conclusions del Sínode.
En què consisteix exactament la funció de l’equip sinodal que vostè lidera?
Bàsicament, hem d’ajudar a tirar endavant aquesta fase. Entre altres coses, això implicarà que elaborar conclusions i fer una avaluació a escala nacional com a Conferència Episcopal Espanyola quan acabi el procés. Però més enllà d’això, la nostra tasca és, sobretot, animar a les diòcesis facilitant instruments per anar aplicant el que diu el Sínode en matèria, per exemple, de rendició de comptes, d’avaluació i animació de l’espiritualitat sinodal.
Entre els membres de l’equip hi ha dones, laics, un capellà…Un equip sinodal, mai millor dit, en el qual participen persones de perfils diferents.
En efecte. Hi ha una consagrada, hi ha una jove, hi ha laics implicats, molt implicats, amb la sinodalitat. Com per exemple l’Eva Fernández, que és la presidenta de l’Associació Catòlica, que va estar amb nosaltres a les dues assemblees generals a Roma. També hi ha, com vostè apunta, un capellà, jo tenia clar que en volia un, dins l’equip. És molt important que els rectors de parròquia s’impliquin en el sínode. Per això, un hem incorporat a l’equip Miguel Ángel González, que va representar la Conferència Episcopal Espanyola en la Trobada Internacional de rectors pel Sínode, celebrada aquest passat mes de maig, i és també de coordinador de l’equip en la seva diòcesi de Còria-Càceres.
Semblava que el sínode sobre la sinodalitat s’havia acabat amb el document final, i després el papa Francesc, poc abans de morir, es va treure de la màniga aquest pla a tres anys. Vostès s’ho esperaven?
En part sí, en part no. Perquè en l’Episcopalis Comunio, que és la Constitució Apostòlica sobre el sínode, s’especificava que el procés hauria de tenir tres fases i que la tercera, la d’implementació, s’explicaria en el seu moment; de manera que sabíem que alguna cosa vindria. Ara, el que no coneixíem és el calendari que va establir el papa Francesc el mes de març.
Aquesta fase conclourà el 2028 amb una assemblea eclesial. Quina diferència hi ha entre aquesta reunió i una assemblea general com les que es van celebrar a Roma el 2023 i el 2024 i en les quals vostè va participar?
Aquesta és una assemblea eclesial on està cridat a participar el laïcat directament. I, fins i tot, diria que la majoria de les persones que hi participin seran laiques, tot i que també n’hi haurà de consagrades. Serà una assemblea de tota l’Església. És el més semblant al que és un Consell Pastoral de l’Església, on tenim totes les vocacions, però majoritàriament laics, que és la major part del poble de Déu. Hi ha hagut experiències prèvies d’assemblees eclesials: a Austràlia, a Llatinoamèrica, amb el CELAM. L’assemblea eclesial, en haver-hi més laics, difereix del sínode en el sentit en què és més expressió de sinodalitat que de col·legialitat. El Sínode és més col·legial, són els bisbes, sobretot, i, en canvi, una assemblea és un moment d’escolta, és un altre nivell.
Vostè va coincidir de forma propera amb el cardenal Prevost en les sessions del Sínode?
Vaig coincidir. Algun cafè vam prendre junts, i vam xerrar alguna vegada. Sí, i la impressió que ens va donar va ser molt bona, en el sentit que era una persona senzilla, una persona molt agradable. Sí, tant jo com els altres bisbes que eren amb mi ens vam emportar una molt bona impressió del cardenal Prevost. I ens alegrem que ara estigui en la seu de Pere.
Altres persones que hi van participar deien que era un home que parlava poc, però que, quan ho feia, els seus arguments suscitaven interès.
Efectivament. És curiós que, en una de les seves intervencions en el Sínode, quan parlàvem del tema de l’escolta mútua, de la decisió comuna i de la corresponsabilitat, va expressar precisament el mateix que va dir en el balcó de la basílica de Sant Pere, la frase de Sant Agustí, “amb vosaltres soc cristià, per a vosaltres soc bisbe”. És una cita que es veu que la té molt ben inserida al cor.
Llavors, podem dir que és un home amarat de sinodalitat, oi? Perquè també ha conreat aquesta dimensió durant els seus anys al Perú.
Jo crec que és un home que viu la sinodalitat, i ho fa a la seva manera. Cadascú té la seva personalitat, i aquest papa també ha demostrat que té un estil propi, una manera de veure les coses, però sempre des d’aquesta perspectiva de la sinodalitat, a la qual s’ha referit en dos o tres discursos. Ara esperem que confirmi el calendari i les accions que proposarà la secretaria del sinodal en coordinació amb ell. Estic convençut que el papa Lleó intentarà aplicar les conclusions més importants del Sínode.
Hi ha altres qüestions d’aquestes que sempre destaquen els mitjans, sobretot en relació amb la participació de la dona, els homosexuals o la diversitat en l’àmbit de les famílies. Aquests temes podran evolucionar d’alguna manera, es podran desencallar a partir d’aquesta nova forma de relacionar-se i de créixer com a Església?
Bé, jo crec que una de les característiques d’una Església sinodal és l’acollida, l’acollida a tothom. I això ha d’obligar-nos a revisar com acollim persones que s’han sentit excloses per nosaltres. Aquesta observació està present en el document final, revisem què hem fet i com podem donar i acollir i acompanyar a aquestes persones.
Creu que aquest document final ja s’està començant a treballar a les parròquies?
Tinc constància que ja s’hi està treballant i que algunes han apostat molt fort i altres potser no tant. Però a poc a poc totes s’aniran animant.
