Cinc mesos després de l’inici del pontificat, el papa Lleó XVI ha acceptat la invitació formulada pel president de la República Libanesa, Joseph Aoun, durant l’audiència del 13 de juny de 2025, i ha confirmat que visitarà el país en un moment decisiu de la seva història. Una notícia que ha estat rebuda amb entusiasme, com un signe de proximitat i esperança en el País dels Cedres.
Ho assegura des de Beirut Fina Bosch, gironina, pedagoga, historiadora de l’art i numerària de l’Opus Dei. “Ha estat una molt bona notícia, molt esperada, que dona ànim i esperança. Tan sols el fet de saber que el tindrem aquí ja ens omple de joia!”, explica a Flama des de la capital del Líban, on viu des de fa més de dues dècades,
Com es prepara la comunitat catòlica per rebre el papa Lleó XIV?
De moment, la notícia s’ha divulgat de manera discreta entre els mitjans cristians; crec que això és degut a informacions contradictòries prèvies: primer s’esperava el papa Francesc, després es va dir que seria el papa Lleó. Hi ha hagut rumors en els darrers temps en relació amb aquesta visita. Imagino que es comunicarà a gran escala quan tots els detalls i el programa estiguin confirmats.
Lògicament, els cristians ho viuen amb una emoció especial, però tot el país està a l’expectativa i amb moltes ganes de rebre’l —com es fa aquí a l’Orient Mitjà… en gran! És un país que es caracteritza per la seva gran hospitalitat.
Com a catòlica, com se sent de saber que tindrà aviat el papa? Pensa participar en alguna de les cerimònies?
Realment estic molt contenta i il·lusionada. Saber que trepitjarà la nostra terra —que a més és Terra Santa— m’emociona profundament. Participaré en tot el que pugui. Quan es faci públic el programa concret, caldrà veure com s’organitza el tema de les entrades. De moment s’han anunciat els llocs on anirà, però encara sense detalls. Tot i que pot semblar que el país és caòtic, la veritat és que tenim traça per a la logística.
Quin record guarda el país de les visites de Joan Pau II i Benet XVI?
Quan sant Joan Pau II va venir l’any 1997, jo encara no era aquí, però em va impressionar que, en un curs de francès, quan preguntaven als estudiants quin havia estat el dia més important de les seves vides, un noi musulmà va respondre ben fort: “La visita de Joan Pau II”. És un record molt viu. Tothom recorda on era aquell dia, què va passar, cada detall. Justament ahir, una mare jove em deia: “Jo era petita, però va ser com sortir d’una presó. Després de 15 anys de guerra, arribava una mà d’esperança. Mai ho oblidaré”.
Pel que fa al papa Benet XVI, també va ser emocionant. Es va guanyar tothom amb la seva senzillesa i la seva mirada serena i acollidora. De fet, va ser el seu últim viatge apostòlic abans de la renúncia. Segons algunes publicacions, sembla que ja havia pres la decisió abans de venir, aquell estiu, a Castel Gandolfo.
Conserva algun record especial d’aquella visita?
Recordo el diumenge 16 de setembre del 2012, una missa multitudinària a la Corniche, el passeig marítim de Beirut. Tot el país es va mobilitzar al voltant del Sant Pare amb entusiasme. Durant aquells dies va signar un document postsinodal molt important: l’exhortació apostòlica Ecclesia in Medio Oriente, amb temes sobre la fe, la pau i la convivència entre les diferents comunitats religioses.
Després de l’Àngelus, es va dirigir a la Mare de Déu del Líban, dient que al seu voltant s’hi troben cristians i musulmans, i va posar tot el Pròxim Orient sota la seva protecció. També van ser rellevants les seves valentes paraules als polítics, al palau del president a Baabda. Quan va marxar, vaig tenir la sort de poder acomiadar-lo des del carrer —havien tallat tot el trànsit—, i encara avui, quan passo per aquell lloc, em ve al cap la seva imatge com si fos ahir.
Com ha paït el país l’explosió del port de Beirut d’ara fa 5 anys?
És un tema viu i molt delicat encara, tot i que ja han passat 5 anys. Encara no s’ha fet justícia, i això és el que el poble i les famílies esperen. Tanmateix, aquest darrer agost s’ha fet un pas important: el govern es va apropar a les famílies per escoltar-les i mostrar voluntat d’ajudar. Són petits passos, però compten molt i obren camí, encara que vagin lents.
En el primer aniversari de l’accident, el patriarca maronita va celebrar una missa “a peu de port” per les famílies de les víctimes i dels ferits. I un reconegut dissenyador libanès va confeccionar els ornaments litúrgics brodant-hi una rosa per cada víctima, amb el nom en àrab perfecte. Petits detalls que reflecteixen el gran i sensible cor libanès. Des de llavors, cada 4 d’agost es fan actes i manifestacions. Enguany s’ha plantat una olivera per cada persona que va perdre la vida aquell dia, amb el seu nom als peus de l’arbre.
I de la guerra amb Israel de l’any passat, s’ha pogut girar full?
És una molt bona pregunta… La situació del país ha millorat des de la firma de la treva, el 27 de novembre passat. Però, en realitat, no es respecta del tot, ja que gairebé cada dia hi ha bombardejos amb drons al sud del país, dirigits a objectius concrets com cotxes, motos, camions.
El president i el govern han pres una decisió històrica respecte al desarmament de les milícies, tal com preveia l’acord de pau després de la guerra civil, i que Hezbollah mai no va respectar. És un moment delicat i decisiu per a l’estabilitat futura del país.
Què creu que pot aportar en aquesta ocasió Lleó XIV? O què n’espera, personalment?
Crec que vindrà amb un gran missatge de pau, en la línia de les seves paraules a l’inici del seu pontificat. Portarà la mà estesa de l’Església vers els musulmans de tot el Pròxim Orient. Personalment, ho visc com una gran oportunitat de conèixer-lo, i —tant de bo!— d’aprofitar tota la gràcia que es vessarà sobre el país aquests dies per la seva presència. També tinc una gran il·lusió que la seva visita ajudi a aportar llum i esperança —que tanta falta fan— en un país tan provat com el nostre.
