Moltes de les veus dels participants en el Jubileu dels Joves començaven, aquest passat dissabte, un cap de setmana parcialment o totalment afòniques, tal com es reflectia a l’hora de dialogar-hi per elaborar aquesta publicació. Les cordes vocals de cada vegada més joves, responsables de grup, religiosos o capellans s’inflamaven a còpia de cançons o cants grupals que han acompanyat riuades de pelegrins aquests dies.
Com a la plaça de Sant Pere, on han ressonat les veus de milers de joves d’arreu del món; en el mateix punt on el 1965 el Concili Vaticà II —amb idèntiques inicials que els músculs de fonació utilitzats pels feligresos a Roma— enviava la seva pròpia partitura per als joves catòlics del món. I on joves com els de Terrassa improvisaven la nit de divendres càntics al final d’una animada cerimònia.
Precisament era un dels bisbes catalans que més destaca en l’àmbit musical, Daniel Palau, qui es dirigia el mateix divendres —dia en què arribava a Roma— a l’expedició lleidatana (“de 15 persones, però no per això menys important, ja que el que compta és el fet d’haver pelegrinat i el de prosseguir el camí de la fe en la vida quotidiana de cada dia”, com reconeixia el prelat a Flama) per recordar que “el Jubileu no és un temps de turisme envernissat de pluralitat i universalitat eclesial, sinó per a recomençar en Jesucrist“. “No sabem com serà el futur”, afirmava, “però cal saber si el volem viure amb Ell o sense”.
I, com la resta de dies previs, el recorregut de dissabte fins a Tor Vergata, on aquest cap de setmana es desplacen les mirades del catolicisme, també va ser amenitzat per instruments i per les cordes vocals de pelegrins com la tarragonina Marta Ciurana, que, a mesura que s’apropava al gran escenari preparat per a l’ocasió, observava un paisatge similar al de dues vivències prèvies: “El format d’aquesta celebració amb Lleó XIV és similar al que es va executar en les JMJ de Cracòvia, el 2016, i de Lisboa, el 2023”, deia.
“Arribem cansats a Tor Vergata, però obrint el cor i la ment”
A pesar del desgast físic causat per “uns dies de convivència molt intensa”, com definia l’experiència un altre jove tarragoní, Pau Soler, les forces tampoc defallien aquest dissabte abans d’emmudir davant la veu de Robert Francis Prevost. “Tot i que el cansament passi factura, la ment i el cor de tots aquests joves d’arreu del món s’estan obrint com poques vegades”, afirmava, d’una banda, el vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona i músic, Joan Àguila, mentre que, de l’altra, la jove salouenca Carlota Sàez concloïa que, “al final, al cansament, t’hi acostumes, en moments tan espectaculars com aquests”.
Qui tenia ganes de tornar a Girona per “poder impulsar, encara que sigui en petit format, tot aquest esdeveniment internacional dirigit als joves” era Dagoberto Rojas, delegat episcopal de Pastoral amb Joves del bisbat gironí. Amb la veu afònica, comparava des de Tor Vergata aquest gran acte de fe, música i sentiments a flor de pell amb altres JMJ, “però en aquest cas podent gaudir de ciutats italianes i, sobretot, de la bellesa que desprèn Roma, bressol de la fe cristiana, en tots els sentits”, agregava.
Molts dels joves que aquests dies són a Roma es veuran possiblement sobrevolant el continent asiàtic durant l’estiu de 2027 per mantenir encesa la seva fe en la JMJ de Seül, a Corea del Sud. “De fet, ja ens estem preparant mentalment per anar-hi i viure l’experiència”, tal com reconeixia Sònia Febrer, membre del Consell Pastoral Diocesà del bisbat de Menorca, i una fidel més aquests dies a la Ciutat Eterna.
En aquest sentit, l’Arxidiòcesi de Seül ha enviat a més de 1.000 joves a Roma per participar en el Jubileu dels Joves, com els que, entre cues i aglomeracions, feien amistat aquesta setmana amb un grup de joves de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, amb pelegrins com Anna Moya, interessada des de fa un temps en l’idioma coreà. “Ens hi vam comunicar mínimament i ens vam intercanviar objectes religiosos“, rememoren tots ells, que aquest diumenge encaren la recta final d’un viatge que ja els ha marcat.
