“M’agradaria que el pròxim papa fos el cardenal Tagle”, diu en Vicenç, un jove valencià resident a Roma que s’ha apropat amb una amiga fins a la plaça de Sant Pere del Vaticà a veure la recentment instal·lada xemeneia de la Capella Sixtina, des d’on s’espera que aquesta mateixa setmana surti la fumata blanca per anunciar al món l’elecció del nou papa.
Un dia i mig abans de l’inici del conclave, el nom del purpurat filipí, de 67 anys, és un dels que més circulen en les travesses de papables (aquells cardenals que a ulls dels mitjans i de l’opinió pública reuneixen aptituds per governar l’Església). Si bé l’edat de Tagle podria dificultar la seva elecció, per a en Vicenç, podria ser un “bon successor del papa Francesc“, ja que és “un pastor proper” i, a més a més, “no és tan jove”.
Entre les persones que es troben al Vaticà a aquestes hores —quarts de nou del vespre— hi ha també el capellà de la diòcesi de Glasgow (Escòcia) Liam McMahon, que no dubta a l’hora de traçar el perfil de papa que voldria. “M’agradaria que el pròxim fos com Francesc: un home bo, càlid i compassiu amb la gent, especialment la més pobra”, afirma el prevere, que es troba a Roma per uns dies acompanyant un grup de pelegrins que participen en el Jubileu.
Preguntat pels papables, McMahon ho té clar: “Per mi, el cardenal més ben preparat per succeir Francesc és Pietro Parolin. Per què? Perquè necessitem una persona intel·ligent i amb bona experiència diplomàtica per liderar l’Església en un món que s’ha tornat boig”, sentencia l’escocès sobre el purpurat italià, fins ara secretari d’Estat del Vaticà.
La llista de papables
El nom de Parolin (70 anys), a qui el papa Francesc va encarregar la negociació del delicat acord per al nomenament de bisbes entre la Santa Seu i el règim xinès, és un dels que més circulen aquests dies a les travesses. També el de Matteo Zuppi (69) arquebisbe de Bolonya, president de la Conferència Episcopal d’Itàlia i enviat especial del papa a buscar “vies de pau” entre Rússia i Ucraïna; Jean-Marc Aveline, arquebisbe de Marsella i, segons alguns analistes, el candidat pel qual apostaria com a papa el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, considerat un dels més influents dins del Col·legi Cardenalici.
Altres noms de cardenals que apareixen a les travesses són els de l’italià Pierbattista Pizzaballa (60 anys), patriarca llatí de Jerusalem que es va oferir a Hamàs per ser intercanviat pels ostatges israelians segrestats el 7 d’octubre i l’únic líder religiós que ha pogut entrar des d’aleshores a la devastada Gaza, on mig miler de cristians intenten sobreviure al setge militar israelià refugiats a la parròquia llatina; també ressona amb força el nom del nord-americà Robert Prevost (69), prefecte del Dicasteri pels bisbes (organisme responsable dels bisbes d’arreu del món) i un home a qui es qualifica de “tarannà moderat” i amb capacitat d’establir ponts entre les diferents sensibilitats dins l’Església.
Amplien la llista de papables el suec Ander Arborelius (75), carmelita i bisbe d’un país de majoria luterana; el maltès Mario Grech (68), secretari general del Sínode; el salesià espanyol Cristóbal López (72), carismàtic arquebisbe de Rabat que es va guanyar la confiança de Francesc durant la seva visita al Marroc l’any 2019; l’hongarès Péter Erdö (72), arquebisbe d’Esztergom-Budapest creat cardenal per Joan Pau II; el ghanès Peter Turkson (76), un dels cardenals més influents en un continent on el catolicisme creix; i l’italià Fernando Filoni (79), cardenal amb àmplia experiència diplomàtica i recordat per l’episodi que va protagonitzar a l’Iraq, on va ser nunci i va romandre fins i tot mentre hi tenien lloc els bombardejos dels Estats Units l’any 2003.
Un papa atent als joves i als pobres
“Ens cal un papa que, a part d’estar pendents dels necessitats, gestioni bé l’Església i sobretot les finances del Vaticà, que són molt importants i se n’estan anant de les mans”, opina María Ángeles, una fidel de Valladolid que aquests dies visita Roma en companyia d’un grup de laics de la Família Vicenciana. “Ens agradaria que sortís l’espanyol, Cobo, però és difícil perquè és molt jove: l’únic que demano és que el pròxim papa continuï pel camí que va iniciar Francesc atraient els joves i ocupant-se dels pobres”, hi afegeix Maria Dolores, una altra membre del grup.
Aquests fidels castellans, que han vingut a Roma a viure el Jubileu, són uns dels pocs que es trobaven a les acaballes del dia a la Via de la Conciliació, on unes hores abans s’han deixat veure alguns cardenals sortint amb cara de cansament de l’onzena congregació general, on han debatut temes com l’etnicisme dins l’Església, les migracions i les guerres en curs. Ha estat una de les seves últimes trobades abans d’un conclave que aquest dimecres serà el centre d’atenció de tot el món.
