15 El Senyor és un jutge
per al qual el prestigi de les persones no compta.
16 Déu no fa distinció de persones en perjudici del pobre,
sinó que escolta la pregària del qui pateix la injustícia.
17 Ell no menysprea l’orfe que suplica
ni la viuda que es desfoga plorant.
20 El qui adora el Senyor tal com ell vol és ben acollit,
i la seva pregària arriba fins al cel.
21 També la pregària dels humils travessa els núvols
i no troba consol fins que arriba a terme,
no es retira fins que l’Altíssim l’atén
22 i fa justícia a favor dels innocents.
Salm 34,2-3.16 i 18-19 i 23.
2 Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
3 La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
16 Els ulls del Senyor vetllen pels justos,
els escolta quan criden auxili.
18 Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els allibera de tots els perills.
19 El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes abatuts d’esperit.
23 El Senyor rescata la vida dels seus servents;
quedaran nets de culpa els qui en ell es refugien.
2Tm 4,6-8.16-18.
6 Pel que fa a mi, ja estic a punt d’oferir la meva vida com una libació; ha arribat l’hora de la meva partença. 7 He lliurat un bon combat, he acabat la cursa, he conservat la fe. 8 I des d’ara tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no tan sols a mi, sinó a tots els qui hauran esperat amb amor la seva manifestació.
16 En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte! 17 Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó! 18 El Senyor m’alliberarà de totes les insídies i em salvarà per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.
Lc 18,9-14.
9 Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
10 —Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.
11 »El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. 12 Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”
13 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.”
14 »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
