3 Qui honra el pare expia els pecats,
4 qui fa honor a la mare és com qui aplega un tresor.
5 Qui honra el pare rebrà moltes satisfaccions dels fills,
i la seva pregària serà escoltada.
6 Qui honra el seu pare tindrà llarga vida,
qui obeeix el Senyor dona tranquil·litat a la seva pròpia mare.
7 Qui venera el Senyor honra el seu pare,
serveix els pares com si fossin els seus amos.
14 Déu no oblidarà que t’hagis apiadat del teu pare,
no et tindrà en compte els pecats i mantindrà la teva casa.
15 Quan vinguin tribulacions es recordarà de tu,
i els teus pecats es fondran com el glaç quan fa sol.
16 Qui abandona el pare és com qui blasfema,
qui fa desesperar la seva mare serà maleït pel Senyor.
17 Fill meu, actua amb dolcesa en tot el que facis.
Salm 128,1-5.
1 Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
2 Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.
3 La teva esposa fruitarà com una parra,
dins la intimitat de casa teva;
els teus fills seran com plançons d’olivera
al voltant de la taula.
4 És així com serà beneït
l’home fidel al Senyor.
5 Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure
prosperar Jerusalem.
Col 3,12-21.
12 Així, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, revestiu-vos de sentiments de compassió entranyable, de bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència; 13 suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. 14 Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l’amor, que tot ho lliga i perfecciona. 15 Que la pau de Crist regni en els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. 16 Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. 17 Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare.
18 Dones, sotmeteu-vos als marits, però feu-ho com demana el Senyor.
19 I vosaltres, marits, estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu.
20 Fills, obeïu en tot els vostres pares, perquè això agrada al Senyor.
21 I vosaltres, pares, no amoïneu els vostres fills, que no es desanimin.
Lc 2,41-52.
41 Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. 42 Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. 43 Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. 44 Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; 45 i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. 46 Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. 47 Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. 48 En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué:
—Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
49 Ell els respongué:
—Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?
50 Però ells no comprengueren aquesta resposta.
51 Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. 52 Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.
